La immunoteràpia ha recollit èxits importants en diferents tipus de càncer, com els de pulmó o melanoma, però en altres no ha resultat eficaç. Els carcinomes pancreàtics s’han mostrat, fins ara, insensibles a aquesta estratègia terapèutica. Un nou estudi, que es publica a Nature Medicine, mostra les bones perspectives de l’administració conjunta d’immunoteràpia i fàrmacs que s’encarreguin de descompondre el teixit fibrós que es forma al voltant dels tumors pancreàtics.
Els resultats positius assolits en ratolins han portat a l’equip de David Denardo, del Centre del Càncer Siteman de la Universitat de Washington, a iniciar un assaig en fase I en pacients amb càncer pancreàtic avançat, en el qual es provarà l’eficàcia d’aquesta combinació terapèutica afegida a la quimioteràpia estàndard.
El creixement de teixit fibrós (desmoplasia) al voltant del càncer de pàncrees és, probablement, el que fa que aquest tumor tingui una resposta tan pobra a les inmunoteràpies que s’han mostrat tan eficaços davant d’altres neoplàsies.
Denardo i el seu equip es van proposar investigar si la protecció que confereix aquesta acumulació de teixit conjuntiu podria trencar-se alterant la funció de proteïnes clau en la seva conformació. És sabut que les cinases d’adhesió focal estan implicades en la formació de teixit fibrós en nombroses malalties. “Partim de la hipòtesi que bloquejar la ruta d’aquestes proteïnes podria disminuir la fibrosi i la immunosupressió en el càncer pancreàtic”.
Amb aquesta premissa, van recórrer a un inhibidor de cinasa d’adhesió focal (FAK), que van administrar en combinació amb immunoteràpia en un model murí de càncer pancreàtic. Els ratolins que van rebre només un d’aquests dos tipus de teràpia no van sobreviure més de dos mesos. Afegir l’inhibidor de FAK a la quimioteràpia estàndard va millorar la resposta, però els millors resultats es van aconseguir en els rosegadors als quals es van subministrar les tres modalitats terapèutiques: inhibidor de FAK, immunoteràpia i quimioteràpia. Alguns d’ells seguien sense mostrar progressió de la malaltia transcorreguts més de sis mesos.