Una barreja d’anticossos frena tumors de còlon que rebroten

El 40% dels tumors de còlon i recte es defineixen perquè no tenen mutacions del gen RAS i són aquests precisament els que podrien beneficiar-se d’una forma de tractament que ha passat la primera prova d’eficàcia gràcies a l’assaig dirigit per la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia.

Micrografia electrònica d'una cèl·lula de càncer de còlon. Font: age fotostock
Micrografia electrònica d’una cèl·lula de càncer de còlon. Font: age fotostock

Es tracta d’atacar amb dos anticossos el mateix objectiu: en aquest cas han administrat una barreja anomenada Sym004 contra la proteïna EGFR, un receptor del factor de creixement epidèrmic al qual les cèl·lules canceroses de còlon hi semblen estar especialment addictes. Quan aquests tumors es fan resistents als tractaments amb algun anticòs per a aquests receptors, el tumor torna a créixer.

Amb aquest combinat, provat en 42 pacients que ja havien estat tractats prèviament amb teràpies anti-EGFR i que havien progressat, el 44% de pacients va mostrar alguna reducció del tumor i el 13% només una resposta parcial. “Hem demostrat que malalts refractaris tornen a respondre”, insisteix Josep Tabernero, director del VHIO i autor principal d’aquest assaig que es publica en Cancer Discovery, la revista de l’associació americana d’investigació del càncer, la AACR.

Aquesta demostració està en fase I, un primer pas provat en uns pocs pacients però fonamental perquè permetrà comparar aquesta opció amb el tractament estàndard per saber si millora la supervivència i determinar així si cal donar aquest tractament abans, sense esperar al fet que fracassi l’altre.

A més, el model posat a prova pot marcar una via futura de tractaments amb anticossos monoclonals en més tumors: “Quan administrem més d’un anticòs contra el mateix factor milloren els resultats perquè destrueixen amb més eficàcia el receptor. Un sol anticòs no sempre ho aconsegueix i, de vegades, el receptor es recicla i el tumor, amb el temps, torna a progressar “, explica el responsable d’oncologia de la Vall d’Hebron.

En els tumors de mama del tipus HER2 positiu també es duen a terme assajos semblants, en aquest cas amb combinacions de fins a sis anticossos monoclonals, tot i que encara no s’han publicat els resultats.