Un senzill test genètic prediu la metàstasi

Investigadors espanyols dissenyen un mètode experimental que prediu la progressió del càncer de colon i podria evitar la quimioteràpia a pacients que no la necessiten

metastasi

En la guerra contra el càncer l’enemic més cruel és la metàstasi, la recurrència de tumors secundaris a partir de l’original. Aquesta recaiguda és responsable del 90% de morts per càncer. El gran problema és que és difícil predir el futur, saber quins tumors primaris tornaran i quins no.

Gràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica de pacients, aquesta lectura del futur comença a ser possible. En un treball d’investigació bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per investigadors espanyols ha creat un nou test genètic que calcula el risc d’un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment en fetge o pulmó) .

El càncer de còlon és un dels més freqüents a Espanya i a molts d’altres països desenvolupats. Al voltant del 40% dels pacients amb aquest tumor pateixen metàstasi. La pregunta del milió és quins ho faran. Saber-ho permetria tractar només els que estan en risc i evitar aplicar la quimioteràpia a altres tumors que no tenen un perfil metastàtic. En un treball d’investigació bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per Eduard Batlle, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, ​​ha desenvolupat un nou test genètic que calcula el risc d’un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment en fetge o pulmó).

“Les classificacions actuals per estadis que usen els oncòlegs no són capaços de predir quins pacients recauran”, explica Batlle. Una nova generació d’estudis moleculars apareguts en els darrers anys, i basats en l’anàlisi de l’ADN de cada tumor, comença a classificar els tumors en funció del seu pronòstic.

El treball de Batlle aporta un gir més efectiu. El seu mètode es basa en saber quins tumors han “pervertit el seu entorn”, és a dir, han modificat les cèl·lules del teixit sa que els envolta. L’equip ha estudiat gairebé 1.000 tumors de pacients i ha demostrat que es pot saber quin risc hi ha que ressorgeixi el tumor en un altre òrgan analitzant sis gens de les cèl·lules sanes, segons detallen en un estudi publicat a Nature Genetics. “Aquest és el factor que prediu millor si hi haurà recaiguda”, resumeix Batlle. Un altre treball publicat a la mateixa revista per investigadors a Bèlgica i Itàlia també mostra que el perfil genètic característic dels tumors amb pitjor pronòstic en pacients s’origina en les cèl·lules de l’estroma, el teixit sa que envolta al tumor.

Encara que la seva tècnica és encara experimental, aquest doctor en biologia assenyala que podria esdevenir una eina més per als metges i que ajudaria tant a tractar amb quimioteràpia als pacients que la necessiten ia evitar fer-ho amb els que no la necessiten. “La idea de fons és que molts tumors de còlon són benignes i extreure’ls prou per evitar-los”, afegeix l’investigador.

Els responsables de l’estudi també han comprovat de manera experimental que és possible frenar la metàstasi. Per això han utilitzat una tècnica encara en fase d’investigació que consisteix a crear mini tumors a partir d’una mostra del pacient. Es tracta de rèpliques en tres dimensions dels seus tumors de còlon en què es poden assajar l’efectivitat de diferents fàrmacs segons les seves característiques.

L’equip ha demostrat que el tumor es comunica amb les cèl·lules sanes que l’envolten gràcies a una hormona, la TGF-Beta. Si es bloqueja l’activitat d’aquesta hormona, la metàstasi s’atura, segons Batlle. El compost que han fet servir encara no està al mercat, però en l’actualitat s’està assajant en fase experimental amb pacients amb càncer cerebral i de fetge. Els autors del treball advoquen perquè oncòlegs i companyies farmacèutiques posen en marxa assaigs similars en pacients amb tumors de còlon de mal pronòstic.

“Es tracta d’un treball bàsic però amb moltes implicacions per a la pràctica clínica”, opina Fernando Rivera, portaveu de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. Un dels aspectes més interessants, diu, és que es confirma com l’estroma (el teixit sa que envolta al càncer) és “més important fins i tot que les pròpies cèl·lules tumorals” per determinar la progressió de la malaltia. Rivera, que és oncòleg mèdic de l’hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander, ressalta que el treball obre “una important via nova cap a nous tractaments”. “Òbviament parlem encara d’anys abans que es confirmi la seva validesa, però l’estudi posa uns fonaments impecables per començar a demostrar-ho”, conclou.