Investigadors del Clínic-IDIBAPS i de la Universitat de Pàdua (Itàlia) han desenvolupat un biomarcador que prediu el pronòstic del càncer de mama HER2+, un dels més agressius.
L’estudi s’ha publicat a la revista “Lancet Oncology”. L’han coordinat Aleix Prat, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic i del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’IDIBAPS i professor titular de la Universitat de Barcelona (UB), i Pierfranco Conte, catedràtic de la Universitat de Pàdua i investigador de l’Istituto Oncologico Veneto (IOV).
El càncer de mama HER2+ representa el 20% dels tumors de mama i és un dels més agressius. Quan la malaltia està en una fase primerenca, el tractament local, la quimioteràpia i el tractament anti-HER2 amb trastuzumab durant un any han demostrat grans beneficis a llarg termini pel que fa a la supervivència.
Això no evita que entre un 20 i un 30% de les pacients acabin presentant malaltia avançada durant el seguiment.
Estudi amb dades de 702 pacients
En els últims anys s’han incorporat noves estratègies. Hi ha pacients que es curen amb el tractament estàndard basat en quimioteràpia i trastuzumab i que no requereixen més tractament. Però això no és així en altres casos, com explica el doctor Prat:
“Per un altre costat, hi ha pacients que necessiten tractaments addicionals ja que tenen un alt risc de desenvolupar malaltia avançada en els pròxims anys. Desafortunadament, no tenim eines per saber qui és qui en el moment del diagnòstic i estem sobretractant i infratractant moltes pacients”.
El nou marcador és fruit, en part, de la recerca del laboratori d’Aleix Prat per l’heterogeneïtat biològica de la malaltia HER2+ i per identificar diferents grups moleculars amb diferents sensibilitats als tractaments.
L’objectiu del treball actual era utilitzar tot aquest coneixement per tenir un impacte en la pràctica clínica. I el biomarcador s’ha desenvolupat gràcies a la integració de múltiples dades de 702 pacients seguides durant molts anys.
La nova eina, anomenada HER2DX, s’ha basat en les dades d’aquestes 702 pacients, 435 de les quals havien participat en un estudi de fase 3 que va analitzar l’eficàcia de la quimioteràpia seguida de tres o dotze mesos de trastuzumab.
Juntament amb les dades clíniques i del tumor de les pacients es va fer l’anàlisi genòmica. Amb l’ús d’eines bioinformàtiques complexes, els investigadors van crear un biomarcador pronòstic multidimensional basat en 17 variables clíniques, patològiques i genòmiques.
La seva utilitat es va validar amb 267 pacients que van participar en quatre estudis.
Personalitzar el tractament en cada pacient
Això va permetre constatar que l’HER2DX té la capacitat d’identificar una proporció important de pacients amb malaltia HER2+ primerenca _x0097_unes pacients que no necessitarien teràpies addicionals més enllà del tractament estàndard_x0097_, i un grup de pacients que tenen un risc elevat de presentar una recidiva durant el seguiment i que necessitaran més tractaments del que és habitual.
Segons el doctor Prat, això significa que ja es disposa ara “d’una eina innovadora que prediu supervivència per individualitzar el tractament en cada pacient“.
Ara calen més estudis per establir altres capacitats de l’HER2DX: podria ajudar a retallar la durada del tractament amb trastuzumab, que actualment dura un any, o la quantitat de quimioteràpia necessària. Fins i tot permetria identificar pacients a les quals no els caldrà la quimioteràpia.
Tot això serà un gran avenç per a les pacients, però també en altres àmbits, com ara racionalitzar els recursos. A més, segons el doctor Prat, aquests tipus de biomarcadors “poden tenir aplicacions en altres subgrups de càncer de mama, com la malaltia triple negativa, o altres tipus de càncer”.