Un estudi internacional en què han participat investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, ha identificat a pacients amb mutacions d’HER2 en tumors que poden respondre al tractament del càncer amb un medicament, el neratinib, que inhibeix aquesta i altres mutacions.
Aquest estudi, denominat SUMMIT, ha servit per entendre la importància terapèutica de les mutacions en HER2 i HER3, i ja ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature, segons ha informat avui l’Hospital Vall d’Hebron en un comunicat.
La doctora Cristina Saura, investigadora principal del grup de càncer de mama de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i el doctor Jordi Rodon, investigador associat en el grup de desenvolupament clínic precoç de fàrmacs del VHIO i en el MD Anderson Cancer Center de Texas (Estats Units) han estat dos dels coautors d’aquest treball internacional.
En aquest estudi s’han inclòs pacients amb tumors diferents -càncer de mama, de pulmó o càncer biliar, entre d’altres- però que coincideixen en les mateixes mutacions i per als que es busca desenvolupar teràpies moleculars dirigides a aquesta mutació en concret, independentment del tipus de tumor que pateixin.
Prèviament a la seva inclusió en l’estudi, els pacients han hagut de passar unes proves en què s’han identificat les mutacions que pateixen.
Cristina Saura ha informat que “neratinib era un fàrmac que ja es feia servir en el tractament de pacients amb sobreexpressió d’uns HER2 coneguts com HER2 positius. Amb aquest estudi s’ha volgut provar si aquells pacients amb tumors que presentaven una mutació i no tenien sobreexpressió de HER2 també podien beneficiar-se d’una nova eina eficaç per al seu tractament “.
“Per això s’ha dut a terme aquest estudi, en el qual s’han inclòs una gran varietat de tipologies tumorals, i els resultats han tingut una translació molt ràpida en benefici dels pacients”, ha comentat la doctora Saura.
En total, han participat en el SUMMIT 141 pacients, dels quals 125 presenten mutacions de HER2 i 16, mutacions de HER3, que han estat tractat amb neratinib.
Tots aquests pacients ja havien rebut altres tractaments anteriors i, en alguns casos, aquesta medicació ja era la tercera i fins i tot la quarta línia de tractament davant la progressió de la malaltia.
Als pacients se’ls va recollir teixit tumoral i plasma per facilitar la caracterització genòmica.
Aquesta investigació ha permès establir en quins pacients amb tumors amb aquestes mutacions era més eficaç el citat fàrmac, i s’ha arribat a la conclusió que els tumors més sensibles al neratinib eren els de mama i els tumors de vesícula biliar i cervicals.
També ha servit per descartar les mutacions HER3 com un factor predictiu de resposta al neratinib.
El SUMMIT s’ha centrat en aquestes mutacions, que busquen comprovar si aquest descobriment del laboratori tenia una aplicació a la clínica, “una cosa que s’ha aconseguit en un temps rècord, ja que s’ha aconseguit obtenir en quatre anys un resultat que normalment triga deu anys “, ha precisat.
En les pacients amb càncer de mama, la sobreexpressió d’HER2 representa fins a un 20% del total de casos que s’han analitzat.
També hi ha un petit percentatge de tumors, entre el 2% i el 4%, que desenvolupen igualment un tumor que depèn d’aquest gen tot i no tenir sobreexpressió d’HER2.
Un dels tumors en els quals el tractament amb neratinib ha aconseguit millors resultats ha estat el càncer de mama, han assegurat els investigadors.
“Aquest fàrmac ja havia estat aprovat per a aquest tipus de pacients amb sobreexpressió d’HER2, per això es va considerar que podia ser una opció a tenir en compte en pacients ja molt tractats, i la veritat és que els primers resultats han estat força esperançadors”, ha apuntat la doctora Saura.