La combinació de dos fàrmacs, un per al tractament de la diabetis tipus 2, i un altre per a la hipertensió, podria convertir-se en una nova eina per a l’abordatge de les cèl·lules tumorals, segons les dades d’un treball publicat a Science Advances i realitzat per investigadors de la Universitat de Basilea (Suïssa).
En concret, han provat un còctel format per la metformina, el fàrmac més utilitzat per tractar la diabetis tipus 2 que ja havia demostrat certes propietats antitumorals, i el antihipertensiu syrosingopina, que aconsegueix potenciar aquesta eficàcia antitumoral i contribueix a portar a les cèl·lules a un “suïcidi” programat.
A dosis més altes de les utilitzades normalment, el antidiabètic inhibeix el creixement de cèl·lules tumorals però també pot causar efectes secundaris no desitjats, aspecte que va portar els investigadors a provar més de mil fàrmacs diferents per veure si algun aconseguia millorar l’acció antitumoral de la metformina.
Així, van comprovar que afegir la syrosingopina resultava eficaç en una àmplia gamma de tumors. “En mostres de pacients amb leucèmia observem que gairebé totes les cèl·lules tumorals van ser eliminades amb aquesta associació a dosis que, en realitat, no són tòxiques per a les cèl·lules sanes”, ha explicat Don Benjamin, de la citada universitat i primer autor del treball.
L’efecte es limitava exclusivament, segons els experts, a les cèl·lules tumorals, ja que les cèl·lules sanguínies de donants sans no eren sensibles al tractament. En una altra investigació duta a terme en ratolins amb càncer hepàtic agressiu, el volum i els nòduls tumorals es van reduir després de la teràpia combinada. De fet, en alguns rosegadors fins i tot van desaparèixer completament, segons l’estudi.
L’anàlisi molecular de les cèl·lules tumorals va revelar que la metformina redueix no només el nivell de glucosa en sang, sinó que també bloqueja la cadena respiratòria dels mitocondris, mentre que la syrosingopina inhibeix la degradació dels sucres. D’aquesta manera, tots dos fàrmacs aconsegueixen interrompre processos que proporcionen energia a la cèl·lula.
A causa de la seva major activitat metabòlica i ràpid creixement, les cèl·lules tumorals tenen un consum energètic particularment alt, el que les fa extremadament vulnerables quan es redueix el subministrament d’energia. “Els dos fàrmacs junts aconsegueixen un efecte més potent que per separat”, ha reconegut Benjamin, que a més confia que aquesta troballa pugui tenir més implicacions en el desenvolupament de futures estratègies amb combinacions de fàrmacs.