Què passa quan ens diagnostiquen un càncer i estem treballant? Què passa després de sobreviure un càncer si estem en edat laboral?
Quan arriba un diagnòstic de càncer no hi ha obligació de comunicar-ho a l’empresa. Tot i això, des de la FECEC recomanem, si es pot, mantenir durant tot el procés oncològic una bona comunicació amb l’empresa perquè això ajuda a la reincorporació posterior. La FECEC impulsa programes d’empresa per disminuir l’impacte del diagnòstic de càncer entre els treballadors. “Sempre recomanen tenir trobada amb l’empresa, explicar expectatives, explorar si es pot compatibilitzar feina i tractament i veure quin seguiment es pot fer per part de l’empresa” assegura Clara Rosàs, gerent de la FECEC.
Aquestes són algunes conclusions del webinar del passat 10 de desembre “Després del càncer: el retorn a la feina” amb motiu dels 20 anys de la FECEC. El webinar ha comptat amb la participació de la Loli Fernández, especialista en Relacions Laborals, Clara Rosàs, gerent de la FECEC, i Maria Vicente, usuària del servei Reprèn d’orientació laboral.
I és que el retorn a la feina després d’un càncer és un tema cada vegada més present perquè la supervivència de malalts de càncer ha millorat molt per la detecció precoç i per l’avenç dels tractaments. Per exemple, la supervivència en càncer de mama a 5 anys és situa ara prop del 90% i pràcticament la meitat de dones que el pateixen estan en edat laboral, segons dades d’un informe realitzat per la FECEC al 2014.
A Europa s’estima que es diagnostiquen 3.400.000 casos cada any i, d’aquests, la meitat, 1.700.000, són persones en edat laboral, que tenen més risc de quedar a l’atur.
Quan el metge diu “ja pots fer vida normal”, aquestes persones es plantegen tornar a la feina, encara que sovint no estan al 100% de les seves capacitats. L’última paraula la té l’ICAM, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. L’ICAM pot decidir que una persona és apta per tornar al seu lloc de treball, o pot decidir que no pot treballar en la seva professió, però si en una altra, o pot decidir una incapacitat per sempre.
De fet, a l’hora d’encarar una avaluació de l’ICAM és important que la pròpia persona valori com es troba, quines forces té, si té seqüeles pel tractament, si el lloc de treball se’l poden adaptar per a la seva reincorporació, si està motivada per tornar a treballar o no. També tenir en compte si la feina és física i escoltar què recomanen els professionals sanitaris, la família i els companys de feina.
Segons Loli Fernández, especialista en Relacions Laborals, un dels principals esculls és que la llei no permet la incorporació progressiva laboral, que molts necessitarien, i els obliga a fer la jornada laboral que tenia abans de la malaltia.