Tractaments com la quimioteràpia poden afectar la fertilitat del pacient. Per donar-los l’oportunitat de ser pares, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya custodia mostres del seu esperma i teixit ovàric per tal que les puguin fer servir un cop superada la malaltia.
Quedar-se estèril després de sotmetre’s a un tractament de quimioteràpia és una de les possibilitats a què s’enfronten els malalts de càncer. Per prevenir-ho, 23 gironins i quatre gironines s’han adherit en els darrers tres anys al programa de preservació de la fertilitat que desenvolupa el Banc de Sang i Teixits de Catalunya per encàrrec del Departament de Salut. El banc públic d’esperma i teixit ovàric ofereix als pacients la possibilitat d’emmagatzemar mostres per fer-les servir un cop superada la malaltia i només admet donacions autòlogues, és a dir, que només podrà fer servir el mateix donant. És gratuït i des del 2012, en el conjunt de Catalunya ha sumat 321 pacients masculins nous i 51 dones, segons les dades del banc.
“Fa anys, la prioritat del malalt de càncer era la supervivència, però a mesura que milloren els pronòstics, creix la demanda per recuperar les mostres”, constata el director del Banc de Teixits de Catalunya, el doctor Esteve Trias.
Trias explica que el perfil majoritari dels usuaris del programa són els malalts de càncer i de leucèmia, però també homes que pateixen varicocele -és a dir, varius a l’escrot-, que pot derivar en una pèrdua de la fertilitat. L’edat mitjana és d’entre 35 i 40 anys, però hi ha tant pacients que no arriben a la vintena com persones que ja tenen fills i que no volen tancar definitivament la porta a augmentar la família.
En el cas dels homes, quan el metge identifica un possible beneficiari del programa, el remet a la Fundació Puigvert, que obté la mostra de semen, n’avalua la idoneïtat i l’envia al Banc de Teixits, on es conservarà a l’espera que el pacient la vulgui recuperar per fer un tractament de reproducció assistida.
Pel que fa a les dones, detalla el doctor Trias, “l’obtenció de la mostra és més complexa i s’opta pel teixit ovàric, perquè per aconseguir òvuls madurs caldria sotmetre la pacient a un procés d’estimulació hormonal que, a més d’allargar el procediment, té un impacte sobre el seu cos, ja afectat per la malaltia”.
En els dos casos, la conservació de les mostres es fa en dipòsits de nitrogen líquid a -196ºC i gràcies a la criopreservació, els teixits es poden mantenir vius per un temps il·limitat.
“El procés és dinàmic”, explica Trias, ja que l’avaluació de la mostra i l’emmagatzematge es pot fer en dies però, com que en alguns casos la infertilitat és reversible, un cop passats entre 9 i 12 mesos del final del tractament, es reavalua el pacient.
“Si la seva fecunditat no ha quedat alterada, es pot destruir la mostra, perquè no podem conservar-les il·limitadament”, explica el metge, que afegeix que és per això que anualment el pacient ha de confirmar la seva voluntat de continuar preservant la donació.
Entre el 2012 i el 2015, 19 homes i quatre dones de tot Catalunya han recuperat la seva mostra per fer-la servir. La sol·licitud de recuperació del teixit per tornar a ser implantat la fa el centre on el pacient se sotmetrà al procés de fertilitat, i el seu grau d’èxit és ?equivalent al de qualsevol altra fecundació in vitro, explica el responsable del Banc de Teixits, que de tant en tant rep la notícia d’alguna parella que ha aconseguit tenir fills gràcies a les mostres que atresoren.