Els càlids dies d’estiu van quedant enrere, i aviat afrontarem una nova tardor. En aquesta època de l’any , moltes persones, senten com l’estat d’ànim els canvia, trobant-se més melancòlics, baixos d’energia o tristos.
La manca de llum que lentament ha esdevingut des de mitjans d’estiu, ens afecta de forma progressiva a tots, però hi ha persones molt més sensibles a tots aquests canvis ambientals i climatològics. No ens ha d’estranyar doncs trobar al voltant, familiars, amics o persones que comenten estar més tristes i ensopides en aquest moment.
Però deixant la influència del temps meteorològic a part, la tristesa com a emoció, forma part de totes les persones i la comencem a sentir des de la primera infància, tot i que no siguem del tot conscients.
En la nostra cultura la tristesa te mala premsa, i solem associar-la amb debilitat, poca valentia i feblesa. Però estem equivocats, doncs sentir-se trist no és ser feble o poruc. La tristesa forma part de l’ésser humà i és, junt amb altres emocions com l’alegria, la ràbia i la por, una emoció molt digne i sana.
Per altra banda no ens ha d’estranyar que, si en l’actualitat, tenim aquestes creences errònies, que es basen en aprenentatges realitzats i transmesos pels nostres avantpassats fa segles, continuem pensant (com ho feien els nostre besavis) que la tristesa i sentir pena és contraproduent, i continuem negant aquesta emoció en la nostra vida diària.
La negació de la tristesa no ajuda a afrontar les dificultats. Negar que una persona se sent trista davant un nou diagnòstic de càncer o davant una recaiguda ocasionada per la malaltia oncològica, no l’ajudarà gens; bes al contrari, la farà sentir-se pitjor, culpable i sola.
Una cosa és sentir la tristesa, una altra és tenir una depressió. Aquests dos termes es confonen popularment. Sovint s’associa tristesa o sentir-se trist amb patir una depressió, i no és el mateix.
La depressió és una malaltia mental, la més comuna de totes elles a nivell mundial, i sol afectar a moltes persones en un moment o altre de la seves vides. Per tant, per tal d’ajudar al lector a clarificar els termes i sobretot amb l’objectiu de fomentar viure d’una manera saludable, anem a descriure quines son les principals característiques de la depressió per tal de poder diferenciar-la de la tristesa.
Els principals símptomes que defineixen la depressió son:
- Canvis en l’estat d’ànim: la persona afectada per depressió pot sentir-se molt trista, i fins i tot amb les emocions endormiscades, com si no sentis com ho fa habitualment. Sol mancar-li ganes per poder gaudir de qualsevol de les coses que abans li agradaven.
- Augment de l’ansietat i de la irritabilitat: sol haver-hi més nerviosisme, més irritabilitat i sentir-se més molest per coses petites, comentaris dels altres, etc.
- Canvis cognitius: sovint la memòria, la concentració i altres funcions cerebrals, solen veure’s afectades. També el contingut dels pensaments, que solen ser molt negatius, sense trobar solucions.
- Alteració de la gana: amb pèrdua de gana o amb tot el contrari, tenir molta gana i menjar convulsivament.
- Alteració del son: amb presència d’insomni o el que anomenem hipersòmnia que és tenir massa son durant gran part del dia, amb dificultats per sentir-se despert i connectat amb el dia a dia.
- Canvis conductuals: el desig sexual es pot veure afectant, arribant a desaparèixer el temps que dura la depressió. El contacte social es disminueix de forma important, doncs la persona depressiva sol tenir tendència a recollir-se i aïllar-se del seu entorn i de les persones en general.
La depressió es generada per diversos factors i avui dia podem dir que es disposa de diversos tractaments per tractar-la. Bàsicament trobem els tractament psicoterapèutics i els tractaments psicofarmacològics.
L’evidència científica ha demostrat que el tractament més efectiu per combatre-la és el que consta dels dos junts, es a dir, de visites amb el psicoterapeuta per treballar psicològicament aspectes personals i la seva repercussió en l’estat d’ànim, i d’un tractament amb un fàrmac específic receptat pel metge i/o psiquiatra.
A nivell pràctic ens pot ajudar saber que, si sentim una tristesa intensa que es manté durant un període llarg de temps o superior a unes setmanes, si a més a més aquests sentiments de pena van acompanyats d’una pèrdua important i sostinguda de l’interès per les coses que més ens agraden, caldria buscar ajut i fer una visita al metge de família per tal que valori la possibilitat d’activar un suport més especialitzat i/o iniciar algun tipus de tractament.
Tanmateix, la tristesa que sentim sovint davant situacions difícils i circumstàncies que comporta el pas per la vida, és normalment l’emoció natural de l’ésser humà. Aquesta tristesa, diferent de la depressió, hem d’aprendre a “sostenir-la” amb dignitat, doncs comportar normalment, un increment en l’evolució i maduresa de la pròpia persona.
“Només amb un somriure que em facis tot passant, ja m’omplo d’alegria i
veig el món més gran”
Dra. Sònia Fuentes i Sanmartín
Psicòloga Clínica ICO Badalona
Hospital de Mataró
(Joana Raspall)