Els mitjans de comunicació informen, des de fa ja uns anys, dels importants avenços mèdics per al tractament del càncer, així com de les creixents taxes de supervivència. Aquesta major supervivència, però, no es tradueix directament en un major benestar o qualitat de vida. De fet, més d’un terç dels pacients de càncer manifesten un grau de malestar psicològic mantingut important. Per aquest motiu, la psicooncologia, tradicionalment, ha centrat els seus esforços en tractar aquests símptomes per a reduir-los, regular-los o controlar-los.
En els últims anys, i lligat al moviment de la psicologia positiva, el focus d’atenció psicològica en càncer s’ha ampliat del que disfuncional o deficitari a elements clau del funcionament psicològic positiu en l’adversitat, com són les fortaleses i virtuts humanes o la capacitat de donar canvis vitals positius (creixement) en la malaltia.
Aquests canvis vitals positius s’han descrit mitjançant conceptes com el de creixement posttraumàtic (CPT). Aquest fenomen té especial cabuda en el càncer, donat que descriu els canvis personals positius que poden aparèixer després d’una experiència potencialment traumàtica, com pot ser aquesta malaltia.
Aquests canvis s’agrupen en cinc àrees -consideració de noves possibilitats a la vida, millora en les relacions personals, més importància a la pròpia espiritualitat, major fortalesa personal i major apreciació per la pròpia vida – i s’han vinculat a una major adaptació a la malaltia, menor malestar emocional i menys simptomatologia posttraumàtica.
En aquest sentit, han sorgit preguntes com: ¿hi ha persones més propenses a desenvolupar creixement posttraumàtic que altres? Així sembla. Els estudis realitzats assenyalen algunes característiques personals, socials i mèdiques facilitadores d’aquest creixement. Així, els pacients per als quals el càncer significa una major ruptura dels seus plans de vida (persones joves), o que tendeixen a mostrar una major afectació emocional (generalment dones) desenvolupen creixement més fàcilment.
De la mateixa manera, comptar amb un suport social de qualitat és un facilitador del desenvolupament de CPT, igual que tenir algun tipus d’afiliació religiosa, atès que aquesta habitualment suposa també més suport emocional per part dels altres creients i de la pròpia creença en Déu.
Les característiques mèdiques no semblen tenir un paper tan clarament inductor de creixement, tot i que sembla que els pacients en estadis mitjans de la malaltia (estadis II i III) es troben amb una combinació d’incertesa i amenaça potencial que també fomenta la realització de canvis vitals positius .
D’altra banda, des de la psicologia es planteja un repte fonamental en aquest àmbit: ¿es pot facilitar el creixement en supervivents de càncer a través d’un tractament psicològic? El nostre grup de recerca així ho ha constatat. El 2010 vam desenvolupar el programa de psicoteràpia positiva grupal en càncer (PPC), amb l’objecte de facilitar l’adaptació psicosocial fomentant el creixement en pacients, cuidadors i altres persones significatives.
Es tracta d’un programa de 12 sessions setmanals de 90-120 minuts que es porta a terme en grups de 8-12 supervivents de càncer amb problemes d’adaptació. La teràpia està dividida en quatre mòduls: els dos primers afavoreixen el que s’anomena el procés d’assimilació de l’experiència oncològica, és a dir, es busca un re-equilibri emocional i un millor afrontament del que viscut; els dos mòduls restants és on es potencia el creixement facilitant els processos d’acomodació i transformació personal després de la malaltia.
En aquesta fase es promouen els canvis profunds en la visió d’un mateix, dels altres i del món com a resultat del qüestionament que la malaltia produeix (mortalitat, relacions significatives …).
Els resultats de la PPC són prometedors, atès que, a més d’afavorir el desenvolupament de creixement, redueix els nivells d’estrès posttraumàtic i de malestar emocional (Ochoa, Casellas-Grau, Vives, & Font, 2017). Fins i tot, resultats preliminars que estem pendents de publicar mostren que la PPC pot induir aquesta reducció d’una forma més eficaç que altres teràpies cognitiu-conductuals centrades en el control o maneig de l’estrès.
Val a dir que els avantatges que comporten aquests resultats van més enllà de l’increment del creixement i la reducció de malestar i estrès posttraumàtic, ja que les persones que desenvolupen creixement tendeixen a mostrar millor qualitat de vida, adoptar estils de vida més saludables, i cuidar més dels aspectes mèdics en relació a la malaltia que han patit.