Un fàrmac desenvolupat contra el càncer de mama i ovari hereditari mostra beneficis en certs tumors de pròstata proporcionant el primer tractament basat en el perfil genètic del tumor de càncer de pròstata.
El càncer de pròstata, segona causa de mort per càncer en la població masculina, es presenta amb una elevada heterogeneïtat molecular entre els diferents pacients, però fins al moment no s’havien identificat marcadors que permetessin dur a terme un tractament de càncer de pròstata personalitzat a les característiques dels pacients.
Els investigadors van seleccionar per a al tractament de càncer de pròstata, denominat TOPARP-A, pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració (CRPC, en les seves sigles en anglès) ja metastàtic. Aquest tipus de càncer es caracteritza per seguir creixent tot i seguir una teràpia que manté la testosterona a nivells tan baixos com els que s’obtindrien en absència dels testicles. A més, a nivell molecular, presenten alteracions genòmiques que interfereixen amb la capacitat de les cèl·lules tumorals de reparar el seu ADN, algunes d’elles associades a la sensibilitat a inhibidors de l’enzim PARP.
El olaparib, fàrmac utilitzat en l’estudi, és un inhibidor de PARP aprovat per a la seva utilització en pacients amb càncer de mama o ovari hereditari associat a mutacions en el gen BRCA2, el que va portar als investigadors a plantejar si podria resultar beneficiós també en pacients amb CRPEl.
El tractament de càncer de pròstata va incloure 49 pacients, 16 dels quals, un 33%, va mostrar una resposta positiva després del tractament amb olaparib amb una millora en els nivells de PSA (antígens específics de pròstata) i recomptes de cèl·lules tumorals circulants. L’anàlisi de l’ADN extret a partir de biòpsies de teixit tumoral dels pacients va indicar la presència de diferents alteracions genòmiques associades a la sensibilitat a inhibidors de PARP com el olaparib. Entre aquestes alteracions destaquen mutacions en els gens relacionats amb la reparació de l’ADN: BRCA2, ATM, BRCA1, PALB2, CHEK2 i FANCA
Els resultats del treball indiquen que alguns dels càncers de pròstata poden ser estratificats segons la seva composició molecular amb finalitats terapèutiques. Concretament, alguns dels pacients amb CRPC podrien beneficiar-se del tractament amb olaparib.
En l’actualitat els investigadors iniciaran la segona part del tractament de càncer de pròstata, en el qual, únicament, els pacients amb càncer de pròstata que presenten mutacions en gens relacionats amb la reparació de l’ADN rebran el fàrmac.
L’assaig marca un significatiu pas endavant en el tractament del càncer de pròstata, mostrant que el olaparib és molt efectiu en el tractament d’homes amb defectes en la reparació de l’ADN en els seus tumors.