La pandèmia ha impactat de manera significativa en els estudis d’oncologia clínica. Tant és així, que d’alguna manera, ha accelerat les reformes que estaven pendents en el disseny dels assajos clínics sobre el càncer. Així ho posen de manifest un grup d’oncòlegs de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) en la qual han participat oncòlegs del nostre país com Jesús García-Foncillas, Javier de Castro, Victor Moreno, Begoña de les Heras, i Javier Cortés entre altres experts.
Aquest article incideix en la necessitat d’un ús òptim de la tecnologia, la reducció de la burocràcia i la configuració més ràpida dels assajos. A més, els experts aposten per centralitzar, encara més, el disseny en el pacient.
¿Por on haurien de començar els EE.CC.?
El punt de partida és el major ús de la tecnologia. La telemedicina, amb les consultes remotes, encara que han estat disponibles des de fa temps, el seu ús ha estat limitat. Entre altres coses, a causa de la falta d’accés en alguns països; o a causa de qüestions de privacitat.
Amb la COVID-19 tots aquests problemes s’han anat solucionant, donant pas així a un ús més estès de la medicina. “Aquesta i altres reformes similars de l’era de la pandèmia han d’adoptar-se no sols per a la situació actual, sinó que també han de considerar-se per a la seva adopció permanent”, asseguren els experts.
D’aquesta manera, el consentiment electrònic i la consulta per telemedicina podrien reemplaçar algunes visites clíniques exigides en els protocols, especialment, apunten els investigadors, aquelles per a les quals no es requereixen imatges mèdiques, recol·lecció de mostres biològiques o examen físic. “La reducció de l’exposició a l’entorn hospitalari podria millorar la seguretat, la comoditat i la qualitat de vida del pacient, al mateix temps, reduir el nombre de desviacions del protocol en els assajos clínics i la càrrega general de participació en l’assaig”.
De la mateixa manera, consideren que pot ajudar a reduir les desigualtats en l’accés als assajos clínics. Per exemple, en qüestions de transport degut a problemes geogràfics, econòmics o físics, i també reduiria la càrrega per als cuidadors dels pacients.
Els formats virtuals podrien reemplaçar les reunions d’investigadors en persona, les reunions del comitè de direcció, etc., reduint així la càrrega física, econòmica i ambiental al mateix temps que augmenten la velocitat i la flexibilitat.
L’ús de les xarxes socials com una eina de comunicació de fàcil accés també podria ajudar a optimitzar l’atenció dels pacients inscrits en assajos clínics sobre el càncer. “Cada vegada més els pacients poden informar per si mateixos en la pràctica clínica i els assajos. A més, aquestes dades es poden recopilar de manera remota com a resultats electrònics informats pel pacient”.
De la mateixa manera, l’ús de la intel·ligència artificial podria ajudar a fer coincidir de manera eficient les característiques clíniques i patològiques moleculars úniques d’un pacient donat amb els assajos clínics rellevants dins de la seva regió del país, proporcionant així accés a assajos que potencialment milloren la vida d’una població més àmplia i diversa.
Menys burocràcia
El segon aspecte a millorar és la reducció de la complexitat donada pels tràmits burocràtics en els assajos clínics. “Eliminar la complexitat i la burocràcia innecessàries dels assajos clínics podria ajudar a reduir el cost i el temps necessaris per a respondre les preguntes de recerca”, apunten.