Dos estudis recents de centres de recerca catalans presenten novetats en càncer de mama per millorar els pronòstics de les dones afectades.
El primer d’aquests estudis és del Grup de Factors de Creixement del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB), els quals han desenvolupat una nova teràpia amb cèl·lules CAR-T capaces d’activar una resposta antitumoral potent contra cèl·lules que expressen la proteïna p95HER2, present de forma específica en un terç dels tumors HER2+ i de secretar a la vegada, un anticòs biespecífic que reconeix les cèl·lules que sobreexpressen HER2 i activa tant les CAR-T com la resta de cèl·lules immunitàries del microambient tumoral.
Aquesta teràpia CAR-T d’última generació s’ha provat en models preclínics de tumors HER2+ que presenten p95HER2, derivats de pacients on s’ha observat una resposta antitumoral completa, duradora i segura.
Aquests resultats s’han publicat a la revista Nature Communications han estat la base per sol·licitar la posada en marxa d’un assaig fase I per provar aquesta nova teràpia CAR-T en pacients amb tumors impulsats per la sobreexpressió de HER2.
El segon estudi, de l’ICO, l’IDIBELL i l’IARC, ha relacionat els nivells de certes molècules inflamatòries amb la mortalitat en pacients amb càncer de mama. L’estudi, publicat al British Journal of Cancer, ha inclòs 1538 dones de vuit països pertanyents a la cohort EPIC i amb diagnòstic de càncer de mama.
Al contrari d’una inflamació aguda, com la provocada per una ferida o una infecció, la inflamació crònica es refereix a un estat d’inflamació general de baixa intensitat que es manté en el temps. Aquest tipus d’inflamació s’ha associat amb malalties prevalents com la diabetis, les malalties cardiovasculars, la disfunció renal o el càncer, on pot afavorir la progressió tumoral i la metàstasi. Tot i que la relació entre aquests processos inflamatoris i el càncer de mama no és encara del tot clara, sabem que la inflamació pot ser promoguda per l’excés de pes, mentre que l’activitat física exerceix un efecte antiinflamatori. Aquest estat d’inflamació crònica ha estat proposat com un factor que podria influir no només en l’aparició del càncer de mama, sinó també en el seu pronòstic un cop establert el diagnòstic.
Publicat al British Journal of Cancer, es tracta d’un estudi prospectiu en el qual s’ha analitzat l’associació entre els nivells de diversos marcadors d’inflamació en sang, mesurats en més de 1500 dones abans que rebessin un diagnòstic de càncer de mama, i la supervivència a llarg termini de les mateixes pacients.
Aquest descobriment avala la hipòtesi que la inflamació crònica pot tenir un paper important en la progressió del càncer de mama, tot i que els investigadors subratllen la importància de realitzar altres estudis que recullin i analitzin mostres de sang preses en diferents moments abans i després del diagnòstic de càncer. A més, és fonamental que aquests estudis tinguin una representació suficient de tots els subtipus de càncer de mama per poder establir conclusions més específiques en relació a aquests mecanismes biològics.