m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula del Tercer Sector, ha presentat l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials’.
El document mostra com la bretxa digital és una expressió de les desigualtats socials existents i com la revolució digital està generant desigualtats i exclusió social entre les persones que reben serveis i suports a través de les entitats del tercer sector. Per això, m4Social defensa que l’accés a internet és també un dret fonamental i reclama crear un bo digital, com els bons socials tèrmics i elèctrics, amb rebaixes en les factures d’internet per a persones vulnerables per garantir el compliment d’aquest dret.
L’estudi, elaborat per la Fundació Ferrer Guàrdia, se centra en 3 aspectes concrets de la bretxa digital (l’accés, l’ús i la qualitat d’aquest ús) i compta amb una anàlisi qualitativa, a partir de grups de discussió amb persones ateses i professionals del sector, i una de quantitativa a través de 3 enquestes, amb una mostra total de 366 persones. L’objectiu és tenir una visió general del fenomen de la bretxa digital entre les persones ateses i, a la vegada, focalitzar-la en uns col·lectius específics: persones amb discapacitat física; infància, adolescència i joves; persones en situació de pobresa i persones amb problemes de salut mental i drogodependències.
Algunes conclusions de l’estudi:
– Gairebé un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol. Els costos de la connexió són una barrera clara (gairebé un 40%), però hi ha altres causes que dificulten l’accés com les competències i habilitats d’ús de les mateixes persones (prop d’un 20%) i l’haver de desplaçar-se fora de casa per poder accedir-hi (13%).
– El 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no disposa d’ordinador. En el context d’adults i joves, el 40% dels casos que no disposen d’ordinador correspon a les persones en situació de pobresa (ingressos mensuals nets de menys de 500 €). Entre les persones estrangeres es reprodueix el mateix, un 40%.
– Pel que fa a l’accés a un ordinador, només un 30% dels infants i adolescents ho fa des de casa. Altres espais són l’escola (20%), les entitats socials (20%) i els equipaments públics (16%), amb l’impacte que té en les tasques acadèmiques.
– Sobre l’ús, els canals de missatgeria instantània són majoritaris entre les persones enquestades perquè són més senzills i accessibles.
– Sobre la qualitat d’aquest ús, en l’aprofitament laboral un 55% de les persones enquestades no ha trobat feina per Internet i d’aquestes un 40% assegura que és per manca de coneixements o d’accés als recursos TIC. En l’aprofitament institucional, entre les persones que mai hi han accedit o han realitzat tràmits en seus electròniques, més del 50% afirmen no tenir prou coneixements, no estar-ne segurs o tenir problemes d’accés.
– Més del 70% dels professionals del sector social asseguren que la seva entitat ofereix dispositius amb accés a Internet, malgrat que les condicions d’aquests presenten, en la seva majoria, característiques poc adequades o no adaptades a les circumstàncies de les persones usuàries.
– Gairebé un 70% dels professionals és d’una entitat social que ofereix cursos. Les formacions més demandades són: alfabetització digital bàsica i introducció a les principals eines ofimàtiques i de navegació. Moltes tenen com a objectiu la recerca d’ocupació.