Un equip de científics ha demostrat que l’obesitat i la menopausa marquen el perfil epigenòmic del càncer de mama, és a dir, que la menopausa i la quantitat de greix en una dona determinen quin tipus de càncer de mama pot desenvolupar.
La troballa, realitzada per un equip del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), liderat per la doctora Ana Belén Crujeiras, ha permès identificar també marques epigenètiques com a possibles biomarcadors de diagnòstic i com a dianes terapèutiques per aplicar una teràpia personalitzada del càncer associat a l’obesitat.
La investigació, coordinada pel doctor Felipe F. Casanueva del CIBEROBN, ha comptat amb la participació de Manel Esteller (del Programa d’Epigenètica del Càncer de l’Institut d’Investigació de Bellvitge) i dels equips d’investigadors de l’Hospital Verge de la Victòria de Màlaga i del CIBERonc.
“La regulació epigenètica és el principal mecanisme pel qual l’ambient pot modificar l’expressió gènica, l’interruptor que va ‘encendre’ o ‘apagar’ els gens, un mecanisme crucial en la carcinogènesi”, explica Crjujeiras. I ja que l’excés de pes és un factor de risc de càncer de mama -sobretot en les dones que ja han passat la menopausa-, “ens vam plantejar la hipòtesi de si aquest efecte de l’obesitat podria estar mediat per mecanismes epigenètics, afirma Crujeiras.
Per determinar-ho, els investigadors van fer un estudi amb un primer grup de 64 dones amb càncer de mama (25 amb pes normal i 39 obeses). Els resultats van ser validats en un grup independent de 81 dones amb càncer de mama i 18 dones sense tumor.
Les pacients es van classificar segons el seu índex de massa corporal i el seu estat menopàusic en dos grups: un grup d ‘ “alt risc” format per les pacients obeses postmenopàusiques i amb pes normal premenopàusiques, i un altre grup de “baix risc” format per dones obeses premenopàusiques i postmenopàusiques amb pes normal.
Els investigadors van comparar els nivells de metilació del genoma d’ambdós grups (determinats nivells s’han associat amb un increment en el risc de càncer, amb pobre pronòstic i una disminució en la supervivència).
En aquesta anàlisi es van identificar 1.287 posicions en el genoma (llocs CpG) que presentaven una metilació diferent entre els dos grups, de major grau en el grup d ‘ “alt risc”. D’aquesta manera van identificar 14 gens que podrien ser una possible signatura epigenètica del càncer de mama associat a l’obesitat i l’estat menopàusic, especialment el gen ZNF577.
Les modificacions epigenètiques poden canviar segons el tipus d’alimentació, l’activitat física que es realitzi o amb tractaments per perdre pes, per tant, les marques epigenètiques associades a l’obesitat poden representar dianes terapèutiques per a la prevenció i el tractament personalitzat de les malalties associades a l’obesitat com el càncer de mama, conclou la investigació.