“Plantes, vitamines, minerals, probiòtics, medicina ayurvèdica, medicina tradicional xinesa, homeopatia, naturopatia, respiració profunda, ioga, tai-txi, txi-kung, acupuntura, quiropràctica, osteopatia, meditació, massatges, oracions, dietes especials, relaxació progressiva, imatge guiada “. El jove oncòleg nord-americà Skyler Johnson enumera alguns dels pseudotratamientos -sense cap prova científica de la seva eficàcia- als quals s’encomanen molts pacients de càncer. És la mal anomenada medicina alternativa.
Johnson, de la Universitat de Yale (EUA), acaba de posar xifres al dany que fan aquestes pseudoterapias. El seu equip ha comparat els casos de 281 persones amb càncer que van optar per pseudotratamientos i les històries de 560 pacients que sí que van confiar en les armes de la medicina real: quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia i teràpia hormonal.
Els resultats posen els pèls de punta. Les dones amb càncer de mama que es van abraçar a la medicina alternativa van augmentar el seu risc de mort, una 470%. Els pacients de càncer colorectal van comprar un 360% més de paperetes per morir en creure a cegues en les pràctiques pseudomédicas. I els de càncer de pulmó, amb pitjor pronòstic en general, un 150%.
“És important que els oncòlegs inverteixin temps en parlar amb els seus pacients, sobre les seves creences particulars”, opina l’investigador Skyler Johnson
“Un diagnòstic de càncer et canvia la vida. Per desgràcia, hi ha moltíssima desinformació sobre el càncer i sobre els seus tractaments demostrats. És important que els oncòlegs inverteixin temps en parlar amb els seus pacients, sobre les seves creences particulars “, opina Johnson. “Els pacients interessats en les medicines alternatives haurien de ser advertits del risc de mort associat a aquesta decisió”, explica l’oncòleg.
L’estudi de Johnson i els seus col·legues és inusual, a causa de la dificultat d’accedir a dades fiables i les reticències dels pacients a reconèixer la seva adhesió a pseudomedicines. Els científics de Yale han sortejat aquests obstacles esprement la Base de Dades Nacional del Càncer dels EUA, identificant 281 casos d’pseudoterapias entre 2004 i 2013. Per comparar, els investigadors van buscar dos pacients de medicina autèntica per cada un de medicines alternatives. Els pacients havien de ser similars pel que fa a edat, tipus de càncer, fase, estat de salut previ i assegurança mèdica.
Les diferències en els resultats d’uns i altres podrien ser fins i tot més grans, segons subratlla Johnson. El seu estudi, publicat a la revista especialitzada Journal of the National Cancer Institute, fa un seguiment curt dels casos, de només uns 5,5 anys de mitjana. “La major part dels càncers del nostre estudi eren de mama i de pròstata, que poden tenir històries molt llargues de manera natural, abans que una persona pateixi un empitjorament de la malaltia, la seva disseminació i, consegüentment, la mort”, assenyala Johnson.
Les persones que opten per les pseudomedicines solen tenir més diners i, paradoxalment, més nivell educatiu
A més, l’oncòleg destaca altres possibles factors de confusió. Les persones que opten per les pseudomedicines solen tenir més diners i, paradoxalment, major nivell educatiu, dos trets associats de manera general amb una major supervivència. Així mateix, la base de dades utilitzada classifica els pacients en la primera fase del tractament, però l’experiència clínica de Johnson li diu que moltes persones acaben acudint a la medicina real després de constatar el fracàs de les pseudoterapias.
Tenint en compte aquests factors, les diferències entre el tractament i el pseudotratamiento serien encara majors. “El missatge que cal portar-se a casa és que és molt important triar com més aviat la teràpia convencional en càncers que són curables”, sentencia.
L’equip de Yale ha estudiat els quatre tipus de càncer més habituals als Estats Units: de mama, de pròstata, de pulmó i colorectal. En el cas del tumor de pròstata, les diferències no són molt significatives. “En els tumors que sí que són molt curables amb teràpies convencionals, com el càncer colorectal i el de mama, el risc de mort es multiplica per gairebé cinc i per gairebé sis amb teràpia alternativa. I, probablement, pujaria més si hi hagués hagut més seguiment dels pacients “, ressalta Miguel Martín, president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica.
“En el cas del càncer de pròstata, tampoc sorprèn molt la dada perquè ja sabem que molts càncers de pròstata es diagnostiquen en període asimptomàtic, i molts són poc agressius i potser no necessiten cap tractament”, continua Martín, cap del servei d’Oncologia mèdica de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, a Madrid. El epidemiòleg Esteve Fernández, president sortint de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, també aplaudeix el nou treball: “És un bon estudi, publicat en una revista científica de primera línia, que mostra amb claredat que les medicines alternatives no serveixen”.