La possibilitat de morir per un càncer de mama és un 40% inferior entre les dones que s’han fet una mamografia enfront de les que no s’han sotmès a cap cribratge, segons diversos estudis que cita la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM).
La Seram considera, en un comunicat, que durant els últims anys ha tingut lloc un debat “molt confús” sobre el cribratge del càncer de mama a causa de qüestions com “la publicació d’idees científicament insostenibles”, com el suggeriment que els càncers de mama invasius desapareixerien si no es detectessin en el cribratge.
O, apunta la SERAM, les preocupacions “exagerades” sobre el risc de radiació que han estat debatudes per estudis com els de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (IARC, per les sigles en anglès).
En aquest sentit, els estudis citats pels radiòlegs constaten que la possibilitat de salvar una vida mitjançant la detecció precoç del càncer de mama mitjançant el cribratge és 100 vegades més gran que la possibilitat de mort causada per la radiació produïda en la prova.
Amb motiu de la commemoració demà del Dia Internacional de la Radiologia, els radiòlegs demanen que s’evitin els missatges confusos i, sobretot, que s’informi a les dones de manera “clara i transparent”.
Pel que fa a l’edat adequada per fer les mamografies, els radiòlegs informen que l’evidència a favor de cribratge de mama ha estat recopilada per la IARC i s’ha confirmat la reducció de la mortalitat per aquest tipus de càncer, a causa del cribratge en dones d’entre 50 i 69 anys.
Si bé destaca que l’edat per començar el cribratge depèn de diferents factors, experts nord-americans aconsellen una mamografia biennal a les dones d’entre 50 i 74 anys i fer-la abans dels 50 anys “és una decisió individual”.
No obstant això, els radiòlegs recorden que en aquests temps en què es compta amb teràpies sistèmiques efectives “segueix sent vital el diagnòstic precoç del càncer de mama, perquè la fase en què es troba el tumor influeix de manera molt significativa en la supervivència” .