La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya assegura que 18.825 persones estan en llista d’espera per accedir a una plaça en un servei o recurs de l’àmbit social. Aquesta xifra es desprèn del nou dossier Catalunya Social ‘Esperant els meus drets’, un nou dossier Catalunya Social de la Taula del Tercer Sector Social.
El dossier ha estat elaborat per Natàlia Vila Muñoz, periodista especialitzada en temes socioeconòmics, que actualment treballa al Diari Ara, i professora de Periodisme d’Investigació a la Universitat Pompeu Fabra.
El document fa una radiografia dels principals serveis i prestacions socials més sol·licitades a Catalunya i del temps d’espera de les persones que volen accedir a aquests drets socials recollits a la cartera pública. En tots els àmbits estudiats, l’informe constata que hi ha llista d’espera però, en diversos col·lectius, no es pot accedir a les dades per determinar el nombre exacte de persones que esperen per accedir a algun recurs social ni el temps que triguen. En molts casos, l’administració no explica quin temps hi ha entre la petició de sol·licitud i la resolució i argumenta que són dades relatives i massa variables en funció de diversos factors. Amb aquesta mateixa justificació assegura que és impossible determinar l’evolució d’aquestes llistes d’espera que, en molts casos, és d’anys, com constaten les mateixes persones, famílies i entitats socials que acompanyen aquests col·lectius.
Aquestes 18.000 persones en llista d’espera social són persones grans i/o en situació de dependència (14.000), persones amb discapacitat (gairebé 4.800) i víctimes de violència masclista (40) que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya. En el moment de tancar el dossier, s’evidencia la manca d’informació sobre les llistes d’espera en les persones en situació de pobresa i les que tenen una problemàtica de salut mental, que incrementaria aquesta xifra. Les persones afectades, les famílies i les entitats socials constaten que, en molts casos, l’espera és d’anys. La llista d’espera en les persones migrants és burocràtica.
Sobre el temps d’espera, en les víctimes de violència masclista que volen accedir a un servei residencial o d’acompanyament social, oscil·la entre una setmana i dos mesos i, en les persones migrants, l’informe d’arrelament o de reagrupament familiar es pot demorar més de 7 mesos i la sol·licitud de protecció internacional més de 6 mesos. De la resta de col·lectius, l’Administració no pot determinar el temps d’espera entre la presentació de la sol·licitud i la resolució.
Pel que fa a la cartera de serveis socials, es fa palès que no és prou efectiva perquè està desactualitzada. La Generalitat tampoc concreta quins són els serveis amb més i menys demanda, però les entitats socials apunten que són places d’habitatge; residencials i centres diürns; prestacions econòmiques o bonificacions i serveis socials, com l’atenció específica per regularitzar la situació administrativa de persones migrants, el reconeixement del grau de discapacitat, de situacions de vulnerabilitat o la tramitació del bo social, entre altres.
Font: Taula del Tercer Sector