La setmana passada, a Boston, diversos responsables de l’empresa Foundation Medicine es mostraven convençuts de trobar-se al centre d’una altra revolució. Les millores i l’abaratiment de les tècniques de seqüenciació, l’aparició de nous tractaments per mutacions específiques i l’increment en la capacitat de gestió de dades ofereix l’oportunitat d’utilitzar la ingent informació acumulada per combatre millor el càncer.
Garret Hampton, vicepresident de la secció de desenvolupament de biomarcadors de Roche, la farmacèutica que va comprar el 2015 el 56% de Foundation Medicine i la principal productora de medicaments contra el càncer del món, recordava com ara se sap que encara que el càncer de dues persones tingui el mateix aspecte sota el microscopi poden ser molt diferents des del punt de vista molecular.
Aquest nou enfocament fa que, cada vegada més, el càncer s’afronti com una malaltia que depèn d’uns errors genètics més que una malaltia associada a un òrgan. D’aquesta manera, es podria aprofitar un fàrmac emprat contra una mutació que afecta el càncer de mama per tractar un càncer gàstric en el qual també es trobi aquest mateix canvi genètic. Un exemple és el trastuzumab, una molècula aprovada el 1998 per tractar els tumors de mama amb el gen HER2 sobreexpressat, a la qual dotze anys després es va donar el vistiplau per tractar el càncer gàstric.
La revolució a la qual es refereixen els responsables de Foundation Medicine és un pas més en el tractament personalitzat del càncer. En lloc de buscar les mutacions més probables per a un tipus de càncer, com se sol fer ara, tenen capacitat per a furgar entre 315 gens relacionats amb el desenvolupament del càncer. Vincent Miller, cap mèdic de l’empresa, explica que d’aquesta manera “el test és agnòstic”, perquè no requereix que els oncòlegs facin una aposta per quin tipus de mutacions creuen que poden trobar. A més, permet obtenir molta més informació a partir de les biòpsies dels pacients, mostres del càncer escasses i difícils d’obtenir.
Un cop identificades les mutacions, la informació es creua amb la qual tenen a la base de dades de prop de 100.000 pacients. Així tracten d’aprendre què va funcionar en altres ocasions, casos rars inclosos, per dissenyar la millor combinació de fàrmacs per a la combinació de mutacions del pacient. Aquest sistema té la seva versió per a tumors sòlids i hematològics, i inclou la biòpsia líquida, una forma de detectar alguns tipus de càncer a través de l’ADN que aquests deixen anar al torrent sanguini.
Foundation Medicine es trobarà amb la competència de companyies com Illumina, líder en l’àmbit de la seqüenciació genòmica, o Guardant Health, amb la qual ja ha tingut enfrontaments per patents, i s’haurà d’enfrontar a limitacions econòmiques i a cert escepticisme. D’una banda, com reconeixen des de la pròpia empresa, cal més evidència sobre el benefici clínic que suposa el tractament del càncer amb medicina personalitzada davant els tractaments convencionals. No obstant això, citen una anàlisi de 570 assaigs clínics de fase II amb més de 32.000 pacients on es va observar un benefici estadísticament significatiu de més de tres mesos de supervivència lliure de progressió en aquells pacients que van ser tractats en base a alteracions moleculars que van permetre dirigir la seva tractament.
Ana Vivancos, cap del grup de Genòmica del Càncer de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron, coincideix que encara s’ha d’analitzar millor la forma en què el perfil molecular del càncer del pacient pot prolongar la seva vida. “Tenim clar que hi ha determinants moleculars que perllonguen la vida dels pacients, però no sabem si a nivell global es beneficiarien o no”, assenyala.
Una altra de les dificultats, relacionada amb el punt anterior, és el cost del producte, una mica superior als 5.000 dòlars. De manera convencional, els pacients reben una sèrie de tractaments depenent del tipus de càncer que se’ls detecti i es van provant nous fàrmacs amb un alt component d’assaig i error.
Com apunta Vivancos, és possible que quan els fàrmacs habituals no funcionin i el pacient es vagi quedant sense opcions es plantegi la possibilitat de realitzar una anàlisi com el de Foundation Medicine. Des de la companyia, Miller afirma que, a llarg termini, fer la inversió en el seu test al principi abaratiria els costos del tractament, perquè evitaria donar al pacient fàrmacs amb un cost molt elevat que no se sap si van a funcionar. En qualsevol cas, l’acumulació d’evidència científica serviria per plantejar el finançament d’aquest tipus de proves. Ara, a Espanya, en algunes comunitats, són les pròpies farmacèutiques que venen fàrmacs per mutacions concretes les que financen els tests.
Els perfils genètics també s’estan utilitzant per dissenyar millor els assajos clínics en els quals s’estan posant a prova els fàrmacs personalitzats del futur. Amb ells, es poden triar millor els pacients per a aquests experiments i seria, segons els responsables de la companyia, una altra manera d’abaratir la producció de nous productes.
Aquest aspecte és molt rellevant, perquè un dels grans problemes de la medicina personalitzada és el seu cost. Aquest estiu, el cap d’Oncologia de l’hospital Gregorio Marañón de Madrid, Miguel Martín, advertia a EL PAÍS que “pot ocórrer que un fàrmac tingui uns resultats molt bons, però que, simplement, no es pugui pagar”. “Cal obrir el debat de què anem a pagar i quant estem disposats a pagar”, afegia. De el resultat d’aquestes discussions dependrà també el significat per als pacients de la revolució que volen liderar companyies com Foundation Medicine.