És una de les conclusions del XXIIIè Simposi de Revisions en Càncer
Les prometedores esperances que havia despertat inicialment l’ús de la immunoteràpia en pacients oncològics han estat superades per la realitat, sobretot ara que es compta amb evidències fermes sobre la seva seguretat i eficàcia a llarg termini. Així s’ha posat de manifest en el marc del XXIIIè Simposi de Revisions en Càncer, amb una sessió educacional sobre inmunooncología i altres taules sobre novetats en càncer de pulmó i càncer de cap i coll.
L’objectiu principal és revisar l’impacte que està tenint a llarg termini la immunoteràpia en pacients oncològics, cridant especialment l’atenció sobre l’existència de més evidències (cada vegada més sòlides i consistents), sobre els seus beneficis en diversos tipus de tumors i indicacions. La immunoteràpia, també denominada teràpia biològica, és un tipus de tractament per al càncer que estimula les defenses naturals del cos a fi de combatre el càncer, utilitzant substàncies produïdes pel cos o fabricades en un laboratori per a millorar o restaurar la funció del sistema immunitari.
Segons avança Marià Provencio Pulla, co-coordinador de la sessió de Inmunooncologia, “no sols s’han complert sinó que s’han superat amb escreix totes les expectatives que es tenien inicialment sobre el que podia aportar la immunoteràpia en Oncologia”, assegura l’oncòleg de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro de Majadahonda (Madrid). En aquests moments, en alguns tumors ja es tenen dades acumulades a 5 anys, “confirmant el benefici d’aquesta mena d’abordatges a llarg termini”. Sens dubte, avança, “resulta especialment destacat que hi hagi prop d’un 30% de pacients oncològics amb malaltia metastásica sotmesos a immunoteràpia que estan vius a llarg termini, la qual cosa suposa tota una fita”.
En qualsevol cas, es continuen fent passos en aquest camp i ara un altre dels reptes és la instauració de la Immunooncología (IO) en els estadis més precoços de la malaltia oncològica. En la seva xerrada, el Dr. Provencio Pulla identifica una sèrie de fites de la IO en tractament neoadjuvant, on un estudi espanyol ha estat pioner en aquest camp i referent actual: “L’estudi NADIM proporciona una supervivència lliure de progressió del 77% a 2 anys en malaltia localment avançada”, sent la primera troballa seriosa de millora en els últims 25 anys.
On millors resultats s’han registrat fins al moment, sent també la indicació que acumula un major volum d’evidències amb l’ús de la immunoteràpia, és en càncer de pulmó. En paraules del Dr. Provencio, “el càncer de pulmó se situa a l’avantguarda, encara que també són molt destacables les troballes disponibles fins al moment en càncer genitourinari i en melanoma; sens dubte, són els tres tipus de tumors on comptem actualment amb més llargs supervivents sotmesos a immunoteràpia”.
Teràpies dirigides en càncer de pulmó
El descobriment de diferents alteracions genètiques com a responsables del creixement tumoral ha permès comprendre que el càncer de pulmó embolica un conjunt de malalties diferents. D’aquesta manera, ara és possible oferir tractaments personalitzats i dirigits a cada alteració que actua com a ‘driver’ tumoral.
Això està tenint un impacte significatiu en la supervivència i qualitat de vida d’aquests pacients, comptabilitzant-se un creixent nombre de llargs supervivents amb aquesta neoplàsia, catalogada durant molt de temps com la més letal. “Aquest paradigma està canviant”, assenyala Aylen Vanessa Ospina, de l’Hospital Universitari Fundacion Santa fe de Bogota (Colòmbia), per a qui “la possibilitat de tenir teràpies dirigides per al tractament del càncer de pulmó ha canviat dràsticament la història de la malaltia durant els últims anys”.
En la sessió científica monogràfica sobre aquesta temàtica s’efectuarà una actualització de la informació més rellevant sobre els reptes en el tractament dels pacients amb rearranjament de ALK, l’algoritme de tractament a seguir davant la presència de mutació d’EGFR i la possibilitat d’intervenció sobre aquesta diana terapèutica, no sols en la malaltia metastàsica sinó també en els estadis primerencs. Igualment, s’aprofundirà en el paper d’altres mutacions i alteracions genètiques que s’han identificat com a possibles dianes terapèutiques addicionals en pacients amb càncer de pulmó.
Càncer de pulmó sense diana terapèutica
En els últims anys també s’ha assistit a una revolució en el tractament del càncer de pulmó sense diana terapèutica, sent la immunoteràpia un nou pilar sobre el qual s’assenta l’abordatge dels pacients amb càncer de pulmó no cèl·lula petita (CPNCP) avançat sense diana terapèutica. “Els avanços en immunoteràpia es produeixen en forma vertiginosa”, reconeix Claudio Martin, de l’Institut Alexander Fleming de Buenos Aires (Argentina), qui co-modera una taula on s’exposaran noves evidències que ajuden a una millor selecció del tractament en primera línia i es ressaltaran els nous horitzons que plantegen aquests avenços, així com revisar els progressos en el treball amb tumors localment avançats i tumors microcítics.
Actualment hi ha un percentatge important de pacients diagnosticats de CPNCP avançat sense diana terapèutica, “per la qual cosa seleccionar el millor tractament per a cada perfil de pacient és bàsic”, aconsella Sergio Vázquez Estévez, de l’Hospital Universitari Lucus Augusti (Lugo). En aquest sentit, és crucial identificar perfils de pacients per a primera línia de tractament: “és indispensable seleccionar adequadament el tractament que millor s’adapti a les característiques de cada pacient i del seu tumor sense disposar d’un ‘driver’, tant per a millorar la seva supervivència global com la seva qualitat de vida”, afirma aquest expert, qui admet que l’objectiu és “arribar a obtenir la curació en algun pacient amb CPNCP estadi III irressecable, una patologia amb una mitjana de supervivència global entorn de l’any i mig fins ara”.
Segons el parer de Vázquez, que també exerceix de co-moderador d’aquesta taula, “amb les noves tècniques de radioteràpia i els avenços terapèutics sistèmics en CPNCP estadi III irressecable (com la immunoteràpia de manteniment, entre altres), estem perseguint un objectiu clar: l’increment en la supervivència global i en les taxes de cura”.
Pel que fa al càncer microcític de pulmó malaltia estesa, un tumor sense grans avanços des de fa anys, “l’arribada de la immunoteràpia en combinació amb quimioteràpia ha suposat un avenç significatiu en termes de supervivència global”, conclou el Dr. Sergio Vázquez.
Progressos en càncer de cap i coll
També en càncer de cap i coll (CCC) es compten amb importants avenços terapèutics, sobretot gràcies a l’accés de cada vegada més pacients a la immunoteràpia. S’estima que hi ha més de 800 milions de persones diagnosticades de càncer de cap i coll en el món, i només a Espanya es notifiquen més de 12.000 nous casos a l’any. Això ho converteix en un problema de salut de primer ordre.
Amb tot, segons reconeix el Dr. Pedro Pérez Segura, de l’Hospital Clínic Sant Carles, “estem particularment entusiasmats pels avenços relacionats amb diferents aspectes del tractament d’aquests pacients”. D’una banda, segons enumera, “resulta fonamental la incorporació de la immunoteràpia (en aquest cas, pembrolizumab) en pacient amb CCC en 1a línia de malaltia recurrent/mestastásica amb impacte en supervivència i seguretat”; d’un altre banda, el millor coneixement que s’està tenint sobre la seqüència terapèutica a seguir en aquests casos és “d’enorme importància, atès que els pacients cada vegada viuen més i amb millors condicions de salut, la qual cosa implica replantejar actituds terapèutiques freqüents”.
I és que, com es posarà en relleu en una sessió específica sobre CCC, cada vegada existeixen més pacients amb aquesta mena de tumor que són llargs supervivents, “sent transcendental la seva cura no sols des del punt de vista mèdic sinó també psicològic i social”, subratlla el Dr. Pérez Segura, qui considera que “l’anàlisi molecular d’aquests perfils de pacients ens pot ajudar a seleccionar teràpies cada vegada més individualitzades”.