El Doctor en Psicologia, Màster en Salut Pública, formador i conferenciant va participar el passat 16 de novembre a la XV Trobada de Voluntariat en l’Àmbit Oncològic on va impartir la conferència ‘La felicitat de donar i de donar-se’. En aquesta entrevista ens resumeix les claus per gestionar les nostres emocions i viure amb sentit.
En quin moment i per què decideixes que la teva formació i les teves conferències s’han de focalitzar cap a l’autoconeixement i capacitats personals?
En el moment que em vaig adonar que estem repetint des de fa segles el que va dir Epicteto: “Allò rellevant no és el que passa sinó com interpretem allò que passa”. Oblidem, també, que el canvi, el canvi que volem al món ha de començar per un mateix. Igual com ens diuen les companyies aèries quan pugem a un avió: “En cas de despressurització, si us plau abans d’atendre a la persona del costat posis primer vostè la mascareta”.
El 16 de novembre vas impartir la conferència ‘La felicitat de donar i de donar-se’. És aquesta la clau, segons tu, de la felicitat?
Donar i donar-se, dóna sentit a una vida. Això és la salut espiritual. I aquesta és una de les 4 dimensions que composen la felicitat: salut física, salut emocional, salut social i salut espiritual.
A vegades no n’hi ha prou en saber donar-se a un mateix. Cal també aplicar-ho. Com es fa? Quins consells ens donaries per aprendre a gestionar les nostres emocions?
El nostre cervell sobreactua. Està programat per a la mera supervivència i moltes vegades va en contra de la nostra pròpia felicitat, sobredimensionant dolors, molèsties i amenaçes. Per tant, cal negociar amb ell, jugar amb ell, suggerir-li coses, sempre en positiu, i proposar-li tot allò que tu vulguis que faci.
I a més a més, s’haurà de treballar la pregunta ètica inicial, prèvia: “Honestament, quin és el meu objectiu?”. Aquesta pregunta ètica té una resposta innegociable. L’objectiu és doble: el meu propi benestar (recordeu la resposta de la mascareta de la pregunta número 1) i segon, el benestar de l’altra persona.
Si no passa aquesta criba ètica (el meu benestar i el seu benestar) s’haurà de canviar, actuar diferent, fer altres coses. Recordem el que diu la bíblia: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix”.
Per què creus que necessitem conferenciants i autors que ens parlin de les claus per afrontar les nostres vides en sentit positiu? En què fallem?
Fallem perquè no passem a l’acció. I no passem a l’acció fonamentalment per dos raons.
Una és la por, aquesta por que intenten inocular-nos des de la primera hora del matí i que ens fa treure el pitjor de nosaltres mateixos, individual i col·lectivament. I cal recordar que l’emoció que combat, preveu i tracta la por és l’amor.
I la segona raó: la comoditat. Hi ha molta gent que està molt ben instal·lada en la queixa. Davant el fet de llepar-se les ferides, hem de ser valents, atrevits i passar a l’acció. L’acció és la gran provocadora de canvis, a través de la qual, un pot arribar a descobrir meravelles. No oblidem que no passar a l’acció, quedar-se quiets, és “pecar per omissió”.
Jo he decidit entrenar la bondat cada dia, en cada moment, i amb totes les persones. Hem de passar a una acció plena d’amor i de bondat, perquè les coses canviïn (a millor) tant a nivell individual, como a nivell grupal, i a nivell de la nostra espècie humana.
Parlant de claus. Com recomanaries a una persona la gestió de les emocions en moments que poden ser especialment durs o angoixants, com ara el diagnòstic d’una malaltia?
Donaré quatre pautes fonamentals. Primera: Viure, estar i gaudir del present, de l’aquí i de l’ara, amb preguntes de l’estil, “Aquest dolor que sento ara és suportable?”. No pensar en tot allò que pot empitjorar en un futur, o en les coses que vaig fer malament en un passat. Ens hem de centrar en l’aquí i l’ara. Recordem que la paraula present, a més de ser un temps verbal, significa regal. El present que tenim aquí i ara és un veritable regal.
Segona pista: centrar-se en el sí. En el que sí puc fer, en el que sí tinc, en el que sí sé, en els recursos que sí tinc, en les amistats que sí tinc, i les habilitats que sí tinc. Ja ens hem adonat, a través de la neurociència,, que el nostre cervell es fa un lio monumental amb el no. Per tant, hem de treballar des del sí perquè la no és suficient amb el no.
Tercera pista: em centraré en la meva pròpia acció. És a dir, en tot allò que jo puc canviar, ja sigui més micro o més macro; o de 0 a 10 sigui un 1 o un 3. Cap dolor (físic, emocional, social o espiritual) en una benedicció; el que si ho és, es que jo decideixo qué fer amb aquest dolor. Tinc el poder de fer-ho.
I quarta idea i fonamental: cal identificar allò que sí dóna sentit a la meva vida. Els meus dons, talents, allò que m’omple, que m’apassiona… I ja sabem que ni el poder, ni el plaer, ni els diners donen sentit a una vida.
Quina ha estat la teva font d’inspiració per convertir-te amb qui ets actualment?
Trobar el meu sentit després d’haver identificat els meus dons i els meus talents que tenen a veure amb comunicar, amb formar, i amb facilitar aprenentatges. També amb contagiar emocions proactives per canviar el món a millor i per facilitar i promoure la salut espiritual, emocional, social i física per als meus alumnes, companys, professionals, directius amb qui treballo o a qui formo, i per als meus parents, família, amics, veïns, col·legues… No oblidem que la injustícia emmalalteix i mata. Mentre hi hagi injustícia hi haurà un motiu per estar viu. La vida tindrà un sentit: acabar amb ella.
Què et va motivar a voler participar, el passat 16 de novembre, a la XV Trobada de Voluntariat en l’àmbit Oncològic?
Vaig prendre la decisió de venir a la Trobada perquè m’agradaria, seria per a mi un honor i donaria sentit a la meva vida, potenciar i acompanyar a les persones assistents durant el seus procés de d’apoderament respecte a allò que decideixin fer davant de qualsevol dolor.
Acompanyar-les per assumir el poder sobre la pròpia felicitat; i passar a l’acció, deixant les queixes a un costat. En resum, empoderar i acompanyar en aquest apassionat i alliberador viatje vital; perquè davant una situació jo decideixo quins pensaments, emocions i accions prenc per gestionar-la.