La microcirurgia és avui l’arma més important davant del càncer del sistema nerviós central. “La integració en les màquines del quiròfan dels estudis preoperatoris anatòmics i funcionals l’està perfeccionant.
En injectar aquests estudis en els nostres microscopis, endoscopis i aspiradors ultrasònics en l’acte quirúrgic podem ser més curosos en evitar seqüeles funcionals, però també més agressius a l’ressecar els tumors en zones eloqüents “, diu José Hinojosa, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Infantil Nen Jesús, de Madrid. Hinojosa s’acaba d’incorporar amb il·lusió al que considera “un dels millors centres de l’especialitat pediàtrica”, qualitat que espera poder fer extensiva a tota la cartera de serveis de les malalties i complicacions neuroquirúrgicas infantils.
Coincideix seu inici d’aquesta nova etapa professional amb el comiat com a president de la Societat Espanyola de Neurocirurgia Pediàtrica (Senep), la XXXIII Reunió Anual acaba de celebrar a Madrid.
En la trobada es va posar de manifest la necessitat d’impulsar els mètodes d’imatge intraoperatòria. Connor Mallucci, de l’Hospital Infantil Alder Hey, a Liverpool, va exposar la seva experiència amb la ressonància magnètica intraoperatòria, una tecnologia que a Espanya encara no ha arribat al quiròfan pediàtric, i amb la qual es potencia el control quirúrgic en les zones profundes.
A més del perfeccionament de la neurocirurgia, el coneixement molecular ha permès reclassificar els ependimomes i els meduloblastomas, mostrant nous subtipus als quals dirigir teràpies personalitzades, i així ampliar els límits de la supervivència o dels anys lliures de malaltia, ha comentat.
La cirurgia de l’epilèpsia, que se serveix cada vegada amb més freqüència d’estudis amb elèctrodes profunds per determinar no ja el focus de la crisi, sinó també les vies de propagació, juntament amb la patologia craniofacial i la de columna, van centrar altres grans blocs en el congrés.
Hinojosa ha recordat que les malformacions de xarnera occipital constitueixen “una patologia de gran complexitat en el nen, la columna està en desenvolupament, poc osificada i amb gran inestabilitat lligamentosa i òssia, el que eleva el risc de lesió medul·lar”. Dificultat afegida és que no hi ha instrumental específic infantil, tot i que s’opera fins i tot a lactants. Continua la controvèrsia sobre el moment idoni d’intervenció de la medul·la ancorada.
La reunió es va tancar amb la hidrocefàlia, on no hi ha hagut grans avenços, llevat de la identificació d’un subgrup de pacients que poden beneficiar-se de l’abordatge endoscòpic en lloc de la vàlvula de derivació, una de les intervencions més gratificants, segons Hinojosa, perquè se li lliura d’un dispositiu del qual dependria tota la vida.