La pell no és només l’òrgan més gran del nostre cos. També és el més exposat a les agressions. Per això la descripció de com es produeix el procés de neteja de la nostra coberta protectora per evitar que el dany dels raigs del sol, per exemple, sigui una font generalitzada de càncer és un pas per entendre el procés de la oncogènesi i, arribat el cas, combatre-la.
Un treball liderat per Alberto Gandarillas, l’Institut d’Investigació Marquès de Valdecilla (IDIVAL, Santander), ha determinat el paper del gen p53 en aquest procés, fet que apunta que la seva activació podria servir per prevenir aquests càncers. Aquesta investigació està publicada a la revista Cell Reports: “Si no existissin aquests mecanismes de protecció, tots tindríem càncer de pell”, explica Gandarillas.
El seu treball comença per crear una pell a partir de cèl·lules mare primàries (fresques, preses directament de persones) que reprodueixen una epidermis normal, i sobre elles, actuar perquè presentin lesions precanceroses. “El que fem és imitar el que passa quan prenem molt de sol”, explica Ana Freije, primera autora del treball. I per això anul·len el supressor de tumors p53.
A aquest gen (una instrucció escrita en el nostre ADN) se l’anomena “el guardià del genoma” perquè se sap que té un paper clau a l’hora de corregir els errors i les mutacions que apareixen en les nostres cèl·lules (per radiació, raigs solars, tabac, aliments). La seva inactivació a la pell no és suficient perquè una persona desenvolupi un càncer perquè necessita altres factors -i, de fet, hi ha persones que tenen moltes mutacions que mai arriben a fer un càncer, aclareix l’investigador.