A vegades és la germana, a vegades és l’amiga, a vegades la mare, la filla, el marit… A vegades és la mateixa persona a qui se li ha diagnosticat la malaltiaqui es posa en contacte amb una entitat d’ajuda perquè necessita una perruca.
El període que va del diagnòstic al tractament de quimioteràpia pot ser un temps d’incertesa “incòmode” en què, sovint, l’única certesa que es té – a nivell d’efectes secundaris – és la caiguda del cabell com a conseqüència del tractament oncològic.
L’alopècia és un dels efectes secundaris de la quimioteràpia que més preocupen a les dones afectades de càncer. D’aquí que moltes organitzacions disposin del que s’anomena banc de perruques, un servei que té per objectiu que tota dona que estigui en tractament oncològic pugui empoderar-se optant, si aquest fos el cas, per una perruca i/o un assessorament estètic.
És en l’entrevista d’acollida on es fa espai al moment que viu la persona i se li donen a conèixer els diferents serveis de què disposa l’entitat per acompanyar-la, si ho desitja, en aquest “tram” de la seva vida.
Sovint arriba acompanyada per la persona que ha trucat a l’entitat. Es parla. Pot ser que siguin les vivències que l’han portat fins aquí les que prenen rellevància, el per què a mi si…o menys mal que m’ha tocat a mi i no a … o “simplement” m’ha tocat…
En un intent de comprendre, de fer espai per integrar la nova realitat, que ja és. Reconèixer que “això és difícil, això fa mal”ajuda. La P. va entrar amb la seva mare. Ella volia ajudar i no se separava de la seva filla que feia anys que vivia sola. La P. no sabia com dir-li que no calia que hi fos les vint-i-quatre hores sense ferir-la, però al mateix temps la necessitava… Acceptar les tensions, l’estrès i les emocions que sorgeixen és el primer pas.
Al banc de perruques n’hi ha de cabell sintètic a un preu molt assequible, de segona mà, que regalen i, en el cas que la persona en vulgui una de cabell natural, si no en disposen, se l’adreça a on en pot trobar o fer-se-la fer. A més, algunes associacions tenen solucions més que creatives per tal que la dona es senti guapa i còmoda.
Les de cabell natural s’assemblen més al seu cabell en la textura, es poden tenyir i pentinar-les. En canvi les de cabell sintètic no es poden canviar de color, no obstant això, no s’alteren amb el canvis meteorològics i són molt més assequibles i de fàcil conservació.
La caiguda del cabell sol començar entre la segona i la tercera setmana després de la primera sessió de quimioteràpia i, generalment, s’estén en qüestió de dies. La pèrdua és progressiva i és recomanable que, quan comença, la persona opti per tallar-se’l o rapar-se`l (opció que sovint posen en pràctica en el banc de perruques). De tota manera, cada persona té el seu temps i cal respectar-lo.
A vegades és la família qui vol que es posi una perruca perquè no se li noti, perquè no li preguntin – són moltes les mirades al cap del dia… Cal escoltar. Parlar. La T., després d’unes setmanes de portar gorres i mocadors de colors vius, es volia veure amb cabell i es va emportar la perruca que millor li quedava.
Res a veure amb el seu cabell d’un mes enrere, la perruca era de l’estil que havia lluït de més jove. Estava radiant. Això de la perruca és un tema cultural, les dones africanes i moltes de Sud-amèrica sovint se’n posen, em comentava. La M. va arribar acompanyada de dues amigues de tota la vida, es coneixien des de la infantesa, l’havien vist portar el cabell de tots colors i cadascun dels pentinats l’associaven a un moment, unes vivències… Mirades, silencis, abraçades, amor. Són moments intensos en els quals passen coses, coses importants, coses de veritat
Una dona calva pot ser i sentir-se bonica. Cal que aprenem a viure desde un altre lloc :
« Servim la vida, no pas perquè estigui malmesa, sinó perquè és sagrada »
Mare Teresa
Autora: SYLVIA MIÀS, psicòloga de la Fundació Oncolliga Girona. Experta Universitària en Psicopatologia i Salut