ES
Inici >
Factors de risc
Actualment, es desconeix exactament per quins motius una persona desenvolupa càncer i una altra no. La recerca científica mostra que alguns factors de risc incrementen les possibilitats de desenvolupar càncer.
Hi ha factors de risc de càncer que no es poden controlar com l’edat o els aspectes hereditaris. En canvi, la prevenció del càncer primària té com a finalitat disminuir el nombre de casos de càncer evitant els factors de risc coneguts que es poden prevenir de manera efectiva.
Totes les persones tenen la capacitat per reduir el risc de tenir càncer, ja que la majoria dels factors de risc de càncer es deuen a certs hàbits que es poden modificar, els anomenats factors de risc modificables.
Tenir o complir un o més d’aquests factors de risc no implica necessàriament que es desenvolupi càncer. D’altra banda, el fet que certs virus o bacteris augmentin el risc de desenvolupar algun tipus de càncer no significa que es pugui transmetre d’una persona a una altra.
Els factors de risc de càncer més rellevants són els següents:
Envelliment
La majoria de càncers es produeixen en persones de més de 65 anys. No obstant això, persones d’altres edats, fins i tot els nens, també poden desenvolupar-lo.
Historial familiar amb càncer
La majoria de càncers es desenvolupen per canvis (anomenats mutacions) en els gens. Que el càncer sigui una malaltia genètica no vol dir que tots els càncers siguin hereditaris.
Els canvis genètics que augmenten el risc de desenvolupar càncer es poden transmetre de pares a fills, s’hereten. El càncer hereditari és molt poc habitual en la població (el 5-10% de tots els càncers). S’ha de sospitar si:
- Dos o més membres de la mateixa branca familiar tenen el mateix tipus de càncer.
- Es diagnostica un càncer en edats joves (per exemple per sota dels 50 anys).
- Un familiar directe ha patit dos tipus diferents de càncer.
Tabac
El tabac és la principal causa evitable de malaltia i de mort prematura de càncer, i la que millor es pot prevenir. El tabac és el responsable del 30% de la mortalitat per càncer. Existeix un grau d’evidència considerable en què l’abandonament de l’hàbit comporta una reducció del risc de desenvolupar càncer. Aquesta reducció és progressiva des del moment en què l’individu deixa de fumar.
Fumar augmentar el risc de patir càncer de pulmó, cavitat oral, laringe, faringe, esòfag, pàncrees, bufeta, ronyó, coll d’úter, còlon i recte, fetge i leucèmia mieloide.
El risc de desenvolupar un càncer per aquest hàbit està relacionat amb la durada del temps com a persona fumadora al llarg de la vida, l’edat d’inici i la quantitat que es fuma, a més del tipus de tabac. Com abans s’abandoni l’hàbit, millor.
D’altra banda, les persones que no fumen, però estan exposades regularment al fum del tabac també poden tenir un cert augment de risc de patir càncer de pulmó.
Exposició solar
L‘exposició excessiva a les radiacions ultraviolades sense cap mena de protecció cutània ha estat establerta com un factor de risc evident del càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma.
El càncer de pell no melanoma està associat a l’exposició solar acumulada al llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més exposats a la llum solar. En canvi, el risc de melanoma és major quan hi ha un patró d’exposició solar intermitent, però intensa amb episodis de cremades solars com és típic de les vacances.
Escollir un bon fotoprotector solar, escurçar el temps d’exposició solar i evitar les hores de més intensitat són les mesures de prevenció per evitar l’aparició d’un càncer de pell, sobretot pel que fa als nens i adolescents, qui tenen més risc de patir cremades solars.
Alcohol
L’alcohol és una substància carcinògena, segons les evidències recollides per l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC). El consum diari de més de dues unitats al dia en els homes i més d’una en les dones, de beguda amb alcohol al llarg del temps pot incrementar el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer, com ara els de cavitat bucal, faringe, laringe, esòfag, colon, fetge i pit (en dones).
El consum d’alcohol i tabac combinats potencia el risc de càncer de cavitat oral, laringe i esòfag.
Baixa activitat física, obesitat, sobrepès
La realització d’activitat física s’associa a una disminució del risc d’alguns tipus de càncer. Hi ha evidències que l’activitat física regular redueix el risc de desenvolupar càncer de mama (entre un 20 i un 40%) i de còlon (40%). En el càncer d’úter (endometri) l’efecte és també moderadament important.
El Codi Europeu contra el Càncer recomana fer com a mínim de 30 a 60 minuts diaris d’activitat física d’intensitat moderada a vigorosa. La pràctica d’exercici físic d’intensitat moderada, com per exemple caminar a pas viu diàriament durant mitja hora, ja es considera que té un efecte beneficiós per prevenir la malaltia.
L’equilibri entre la ingesta calòrica i l’exercici físic és important per evitar l’excés de pes i l’obesitat. La mesura més acceptada per quantificar el sobrepès i l’obesitat és l’índex de massa corporal. Es considera que un índex de massa corporal correcte ha d’estar entre 18,5 i 25,0 kg/m2.
L’evidència epidemiològica suggereix fortament que la pèrdua de pes redueix el risc d’alguns càncers com, per exemple, els de còlon, de mama en edats postmenopàusiques, d’endometri, de ronyó i d’esòfag.
Dieta
Les persones que porten una dieta pobra en fruites i vegetals i amb excés de greix d’origen animal, juntament amb una activitat física insuficient o bé pateixen sobrepès, tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer. Alguns estudis relacionen aquests factors de risc amb el càncer de mama, còlon, esòfag, ronyó i úter.
Tal i com explica el Codi Europeu contra el Càncer, les recomanacions entorn de la dieta se centren bàsicament en l’efecte protector dels vegetals i la fruita fresca i el risc associat al consum elevat de carn vermella, aliments amb alt contingut calòric (contingut alt de sucres o greix animal), així com evitar les begudes ensucrades.
Una proposta de dieta saludable és la mediterrània, que es basa en el consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, frescos i mínimament processats, com fruites fresques i verdures del temps, llegums, fruita seca, cereals integrals, oli d’oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, els làctics preferentment fermentats i el peix, seguit de les carns (preferentment blanques i magres) i els ous.
Virus i bacteris
Diferents infeccions causades per virus i bacteris poden provocar el desenvolupament d’un càncer.
- Papil·lomavirus humà: pot augmentar el risc de desenvolupar càncer de coll uterí. Es transmet per contacte sexual.
- Virus de l’hepatitis B o C: aquests virus poden produir càncer de fetge, fins i tot anys després de la infecció.
- Virus humà de les cèl·lules T (HTLV1): pot augmentar el risc de desenvolupar leucèmia o limfoma. Es pot adquirir a través de la sang, per contacte sexual o de mare a fill en el moment del part o l’alletament.
- Virus de la immunodeficiència humana (VIH): augmenta el risc de desenvolupar limfoma i un càncer molt poc freqüent anomenat sarcoma de Kaposi.
- Virus d’Epstein-Barr: aquest virus causa la mononucleosi i es relaciona amb l’augment del risc de desenvolupar un limfoma.
- Herpesvirus humà: se’l relaciona amb el risc de desenvolupar el sarcoma de Kaposi i algun tipus de limfoma.
- Helicobacter pylori: augmenta el risc de desenvolupar càncer d’estómac o algun tipus de limfoma.
Hormones
Durant el procés de la menopausa és possible que estigui indicada la utilització de la teràpia hormonal per millorar alguns símptomes. Aquestes hormones poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de mama, problemes cardíacs o embòlies.
Naturalment, quan s’indica aquesta teràpia es tenen en compte aquests riscos i el context global i individual de la salut de la persona.
Productes químics o altres substàncies
Les persones que treballen en llocs on podrien estar exposades a certes substàncies i no prenen les mesures de seguretat adequades tenen més risc de desenvolupar càncer. Alguns estudis mostren com a substàncies de risc per a desenvolupar càncer, els asbestos, els benzens, la benzidina, el cadmi, el níquel i el clorit de vinil.
Per tant, és important que a la feina es compleixin les mesures de seguretat per evitar el risc d’exposició a aquestes substàncies.
Radiacions ionitzants
Les radiacions ionitzants s’acostumen a fer servir molt sovint en l’àmbit de la salut. N’hi ha de dos tipus: d’una banda, la radiació de baixa taxa de dosis, que se sol emprar per fer radiografies simples en el tòrax o bé mamografies, per exemple. I de l’altra, la radiació d’alta taxa de dosis, que és la que s’utilitza per a la radioteràpia, un tipus de tractament del càncer.
El risc de càncer que pot comportar la radiació de baixa taxa de dosis és realment molt petit, i el d’alta taxa és lleugerament superior. No obstant això, els beneficis que suposen superen els riscos
Font: Canal Salut / Lliga contra el càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre