El 14 de febrer de l’any 2000 es va posar en marxa a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat el Programa de Detecció Precoç del Càncer de Còlon i Recte sent el primer que es va implementar a Catalunya i a tot l’Estat.
Durant aquests vint anys s’han realitzat 170.887 proves vàlides que han permès diagnosticar prop de 3.199 casos d’una lesió adenomatosa, lesió que un futur pot arribar a ser maligna, i d’aquestes 1.023 han estat lesions d’alt risc. Finalment, i gràcies al programa, s’han detectat 291 persones amb un càncer colorectal (64,6% homes i 35,4% dones), la majoria dels quals han estat diagnosticats en estadis inicials.
Tot i que al llarg d’aquests vint anys d’història del programa la participació ha anat augmentant, encara hi ha barris de la ciutat que no han assolit el 45%, que es considera l’estàndard a nivell europeu. Tot i això, en tots aquests anys, s’ha passat d’una participació inicial del 17,2% al 43%, superant en alguna zona de la ciutat el 50% com és el cas de l’ABS Santa Eulàlia Nord que ha aconseguit arribar al 51%.
De fet, existeixen diferents factors que condicionen la participació de la ciutadania al Programa de Detecció Precoç de Càncer Colorectal. Així doncs, s’ha pogut observar que la participació és més alta en les dones que els homes i, també, en les persones de més edat (grup de 60 a 69 anys versus 50 a 59 anys). Per últim, un altre factor que intervé en la participació és el nivell socioeconòmic. S’ha pogut observar com la participació és notablement menor en els territoris del nord de l’Hospitalet que en els del sud.
Com funciona el Programa?
El Programa, coordinat per l’Institut Català d’Oncologia, s’adreça a una població diana d’homes i dones de 50 a 69 anys, període d’edat de més risc i en què la detecció precoç s’ha demostrat beneficiosa. El Programa ofereix la possibilitat de realitzar, cada dos anys i de manera gratuïta, un test per detectar sang oculta en femta no apreciable a simple vista, la qual pot ser fruit de l’existència d’un adenoma o d’un càncer.
Els ciutadans que poden acollir-se, reben una carta informativa on se’ls explica el funcionament del programa i els passos que han de seguir per poder participar. Les cartes s’envien de manera seqüencial a tota la població al llarg de diverses setmanes. Per participar-hi han d’anar amb la carta a una de les farmàcies adherides a la campanya on li facilitaran tot el necessari per fer la prova.
La prova consisteix en analitzar l’existència de sang no visible a simple vista en una petita mostra de femta. És una prova molt senzilla que es pot fer a casa.
Una vegada recollida la mostra s’ha de retornar a qualsevol farmàcia que col·labora amb el Programa (no cal que sigui la mateixa a la que s’ha anat per recollir el material) i en uns dies es comunica el resultat per carta. En el cas que la prova surti negativa (no es detecta sang en la mostra de femta), la persona tornarà a rebre una carta per participar en el programa passats dos anys (sempre i quan estigui dins el rang d’edat del programa). En el cas que la prova surti positiva (és a dir, que es detecti sang en la mostra de femta), s’oferirà la possibilitat de fer una colonoscòpia al seu hospital de referència per descartar cap lesió en el còlon o recte. D’acord amb el pacient també es programa el seguiment i el tractament del cas, si és necessari.
El càncer de còlon i recte
El càncer de còlon i recte és una malaltia freqüent a partir dels 50 anys. És el càncer més freqüent tenint en compte els casos en ambdós sexes, i s’estima que es diagnostiquen més de 6.000 casos nous a Catalunya cada any. És la segona causa de mort per càncer al nostre país (2.600 anuals), i la immensa majoria es produeixen en persones de més de 60 anys.
La majoria de càncers colorectals es desenvolupen a partir d’unes lesions anomenades pòlips adenomatosos, lesions precanceroses. Tant els pòlips com els càncers sagnen de manera intermitent i aquesta sang es pot detectar a través de la prova que ofereix el Programa de detecció precoç. El càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir molèsties i sovint, quan aquestes apareixen, la malaltia ja està força avançada. Els programes de detecció precoç permeten detectar la malaltia en estadis inicials, la qual cosa fa que sigui més fàcil de tractar i n’augmenta les possibilitats de curació. Aquest és, probablement, un dels millors exemples de com la detecció precoç millora el pronòstic de la malaltia i redueix l’agressivitat dels tractaments.