El diagnòstic tardà és clau en el desenvolupament del càncer de pròstata

Set de cada 10 homes que desenvolupen càncer de pròstata són diagnosticats en una etapa avançada de la malaltia perquè no presenten símptomes, per la qual cosa cal fer-se estudis a partir dels 40 anys, segons els especialistes.

prostata

“L’interessat haurà d’acudir a l’uròleg perquè li faci una exploració digital rectal i un estudi antigen prostàtic”, va explicar Jesús Torres Aguilar, director del Servei d’Urologia de l’Hospital Juárez de Mèxic.

L’expert va detallar que a Mèxic, el càncer de pròstata s’ha convertit en un problema de salut pública, ja que prop de 7.000 homes moren a l’any per aquest càncer i es reporten entre 21.000 i 25.000 casos nous cada any.

Torres Aguilar va explicar que aquest tipus de càncer és provocat per una tumoració maligna de la glàndula prostàtica que habitualment sorgeix en pacients després de complir els 50 anys d’edat.

Tot i que el uròleg va dir que no hi ha un factor de risc conegut per desenvolupar el càncer de pròstata, va acceptar que en el desenvolupament de la malaltia podrien veure involucrats aspectes genètics, així com d’alimentació.

D’acord amb l’especialista, alguns estudis revelen que en països amb major consum de carbohidrats i greixos la tendència per presentar aquesta malaltia s’incrementa.

Va indicar la importància d’efectuar els estudis necessaris a partir dels 40 anys per evitar l’aparició d’aquesta malaltia, els quals inclouen l’exploració digital rectal que porta entre sis i vuit segons i confirma la forma, mida i consistència de la pròstata.

En ella l’especialista pot determinar si el pacient té una nodulació, zona fibrosa o dura en aquest òrgan que pugui ser indici d’alguna malformació.

Sobre l’estudi de sang de l’antigen prostàtic, Torres Aguilar va dir que consisteix en xifres parametradas en nanograms per mil·lilitre; en pacients de 40 anys, el més habitual és que sigui d’un nanogram per mil·lilitre.

A partir que es faci un primer estudi, l’especialista podrà conèixer si serà d’utilitat per donar-li seguiment al pacient cada sis o 12 mesos.

Va afegir que quan el metge té la sospita que el pacient presenta aquest càncer se li realitza una biòpsia prostàtica, la qual determinarà el tipus de tumor, característiques o aspectes que té la cèl·lula cancerosa.

L’especialista va plantejar que el reporti de la biòpsia determinarà si el pacient pot sotmetre a una cirurgia radical o radioteràpia total per combatre la seva malaltia, en no ser apte per a aquest tractament, se li referirà un maneig hormonal, que de mitjana s’utilitza de 18 a 24 mesos.