El prestigiós científic, director del centre de recerca sobre el càncer Sloan Kettering, ha estat l’amfitrió d’Albert Om: Joan Massagué a ‘El convidat’, en 10 frases.
1. “ De la nostra feina en depèn la salut dels ciutadans, però no de la manera tan dramàtica que la gent es pensa, que cada dia et lleves i tens aquella llosa al damunt.És una missió, una funció i una vocació. I ja està. Prens el cafè, esmorzes i vas a fer la feina, com qualsevol altra persona. Però és molt motivador pensar que estàs fent un impacte pel bé de la salut mundialment. Perquè aquí [al centre de recerca Sloan Kettering] no ho fem només pels malalts que vénen aquí”.
2. “ A vegades tinc convidats aquí [a l’Sloan Kettering], però són persones de la institució, a vegades visitants de fora, científics. Un que va venir aquí molt assíduament quan estava de sabàtic a Nova York va ser en Pep Guardiola. Vam establir una amistat, i a ell li va encantar tenir l’oportunitat, per la seva curiositat cultural, d’entendre què és la investigació. […] Passava hores aquí entrevistant la meva gent, i parlant, i discutint com es gestionen els talents”.
3. “ No desapareixerà de cap manera, el càncer. És com les infeccions. […] Estem treballant per normalitzar el càncer com a malaltia. És a dir, coneixement, educació de les persones, millora en els tractaments, en el diagnòstic, en la gestió. Curar tots aquells que es puguin curar. Avui en dia ja hi ha molta gent que va patir un càncer, que van ser pacients i ja no ho són. Cronificar els altres, combatre’ls, tenir-los a ratlla, com tens a ratlla la diabetis. Els diabètics no es curen, es tracten”.
4. “Cronificar el càncer serà la gran campanya mèdica humana de la primera meitat del segle XXI. Estem en el punt d’inflexió. Estem en el moment en què hem entrat en la màxima velocitat d’aquesta transformació. Però queda molt de camí per fer. […] El titular que llegirem és ‘Per fi un tractament altament eficaç contra el càncer de pulmó de cèl·lula petita’. Seran 100 titulars així”.
5. “S’han identificat tumors en les mòmies egípcies. La paraula ‘càncer’ ve del grec ‘karkínos’, el cranc. Per què? Per la manera en què s’escampa el tumor. N’hi ha hagut sempre. En dinosaures fòssils hi ha evidències, per l’estructura dels teixits, que aquestes bèsties, naturalment, tenien tumors. El tumor, el càncer, és un subproducte de l’existència, d’estar vius”.
6. “Ara hi ha més incidència del càncer per molts factors. Se’n parla molt més. La gent no diu tinc un ‘mal lleig’, diu ‘tinc càncer’. La gent en parla. Hi ha molta més consciència, més revisió, més mamografies, més colonoscòpies. Per cert, no n’hi ha prou, de colonoscòpies. Abans moria molta més gent de càncer, que ni ells mateixos ho sabien, que es pensaven que morien d’una altra cosa. No es diagnosticaven càncers que avui en dia es diagnostiquen”.
7. “Els americans tenen moltes coses bones que no tenim nosaltres. L’esperit de ‘les coses es poden fer’. Al nostre país, a vegades, és ‘això és impossible’. Aquí és ‘sí, prova-ho, hi ha inconvenients, però prova-ho’. Això és molt bo. També l’ acceptació de l’estranger, sobretot a Nova York. Tothom és, realment, immigrant, d’una generació, de dues o de quatre. Hi ha la consciència de l’immigrant. Donar oportunitats. El que he fet jo aquí ha estat perquè la gent m’ha regalat oportunitats veient el potencial. Aquí, a qui té potencial se li dóna l’oportunitat“.
8. “Hi ha gent que diu que ja tenim la solució per al càncer però que no interessa a les farmacèutiques. Que hi ha una conxorxa entre investigadors, que, mentre no ofereixin la cura, ells tenen feina, si no haurien de plegar. Evidentment, no és així. La gent que té suposadament la solució s’està morint de càncer, també. Així que, si la tinguessin, se l’estarien aplicant. No és cert que els que ens dediquem al càncer visquem més anys sense el càncer”.
9. “És part de la naturalesa humana tenir com a ídols els primers i primaris, els que representen el guerrer ancestral. L’esport és la batalla destil·lada en un joc estètic. Al científic, al literat, se l’admira per la saviesa. També s’admira el guru, el savi de la tribu. Però sempre primer el guerrer. Ara estem en el mateix. Déu n’hi do, però, l’interès que hi ha, a nivell de la premsa, a exposar investigadors i investigació. Evidentment, es recorre a persones destacades, i no a la gran quantitat de persones que tenim al país que són brillants investigadors”.
10. [Sobre la possibilitat d’aconseguir un premi Nobel] “ Hi ha moltíssimes persones que tenen la meva vàlua. I no és falsa modèstia. […] Si en donessin un cada mes, segur; però només en donen un cada any. I hi ha premis que es donen per un cop de geni, per un moment d’eureka. Jo he tingut moments d’eureka, però sóc sobretot corredor de fons, amb investigació. […] Naturalment, em satisfà el reconeixement, però no actuo per la necessitat de ser reconegut. […] Si ho hagués fet se m’hauria vist el llautó des de fa molt temps“.