Foto: presentació de Las cifras del cáncer en España 2026 (SEOM)
El nombre de càncers diagnosticats al nostre país durant l’any 2026 arribarà als 301.884 casos, fet que suposa un lleuger increment del 2 % respecte al 2025, amb 296.103 casos, segons l’informe Las cifras del cáncer en España 2026, elaborat per la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) i la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN).
Les xifres s’han presentat el 28 de gener, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra el pròxim 4 de febrer. Igualment, tal com s’espera un augment de la incidència del càncer a escala mundial, s’estima que l’any 2050 la incidència superi els 350.000 casos a Espanya.
L’informe Las cifras del cáncer en España 2026 aporta les darreres dades disponibles facilitades tant per REDECAN sobre la incidència, la prevalença i la supervivència a Espanya, com per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) pel que fa a la mortalitat al país, així com pel Global Cancer Observatory de l’Agencia Internacional de Investigación del Cáncer (IARC) de l’Organización Mundial de la Salud (OMS) per a diversos indicadors a escala mundial.
Segons recull l’informe, els càncers diagnosticats amb més freqüència a Espanya l’any 2026 seran els de còlon i recte (44.132 nous casos), mama (38.318), pulmó (34.908), pròstata (34.833) i bufeta urinària (23.929). A força distància se situen els limfomes no hodgkinians (12.201), el càncer de pàncrees (10.405), el càncer de ronyó (9.165), el melanoma cutani maligne (8.074), els càncers de la cavitat oral i la faringe (8.203) i els càncers de cos uterí (7.759), estómac (7.595) i fetge (6.852).
En les darreres dècades, el nombre absolut de càncers diagnosticats a Espanya s’ha incrementat per diverses causes: l’augment de la població (l’any 1990 la població espanyola era d’uns 38.850.000 habitants i el 2026 serà de gairebé 50.000.000); l’envelliment de la població (l’edat és un factor de risc fonamental en el desenvolupament del càncer); l’exposició a factors de risc evitables, com el tabac, l’alcohol, la contaminació, l’obesitat o el sedentarisme; i la detecció primerenca en alguns tipus de càncer, com el colorectal i els de mama, coll uterí o pròstata.
A més, s’observa un clar descens del càncer de pulmó i de bufeta urinària en els homes a causa de la reducció de l’hàbit tabàquic, mentre que en les dones la incidència del càncer de pulmó és 2,37 vegades superior l’any 2026 respecte del 2007.
Malgrat tot, i segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), l’any 2023 encara fumaven diàriament el 13,3 % de les dones i el 20,2 % dels homes. Per aquest motiu, juntament amb el període de latència entre l’exposició al tabac i l’aparició del tumor, la incidència dels càncers relacionats amb el tabac continua sent molt més elevada en els homes. Tanmateix, és molt probable que la incidència d’aquests càncers en les dones continuï augmentant en els pròxims anys.
En els darrers anys, s’observa un increment lleu però constant de les taxes d’incidència del càncer de mama en les dones, així com dels càncers de pàncrees, tiroide i dels limfomes no hodgkinians en ambdós sexes.
A escala mundial, s’estima una prevalença de càncer a cinc anys del diagnòstic superior als 49 milions de casos, sent els més prevalents el càncer de mama, el càncer colorectal i els càncers de pròstata, pulmó i tiroide. L’any 2020, els càncers més prevalents en els homes a Espanya eren el de pròstata (259.788), bufeta urinària (149.795) i còlon (126.241), mentre que en les dones ho eren el de mama (516.827), còlon (100.933) i cos uterí (83.099).
Supervivència
Segons REDECAN, la supervivència neta als cinc anys del diagnòstic dels pacients diagnosticats entre 2013 i 2017 a Espanya va ser del 57,4 % en els homes i del 65,2 % en les dones. Aquesta diferència es deu probablement al fet que determinats tumors són més freqüents en un sexe que en l’altre, ja que les diferències més importants en supervivència estan relacionades amb el tipus tumoral, juntament amb l’estadi en el moment del diagnòstic.
Així, en els homes, la supervivència neta estandarditzada per edat va ser del 94,4 % en el càncer de testicle, del 90,2 % en el de pròstata i del 88,1 % en el de tiroide, mentre que va ser del 10,3 % en el càncer de pàncrees, del 14,4 % en el d’esòfag, del 16,3 % en el de pulmó i del 20,3 % en el de fetge. En les dones, el càncer de tiroide va presentar una supervivència neta del 93,9 %, el melanoma cutani del 91,2 % i el càncer de mama del 86 %, mentre que en el càncer de pàncrees va ser del 12,1 %, en el d’esòfag del 17,5 %, en el de fetge del 18,9 % i en el de pulmó del 23,5 %.
La supervivència als cinc anys dels homes amb càncer va passar del 56,1 % al 57,4 % entre els períodes 2008-2012 i 2013-2017, amb un increment de 1,3 punts percentuals. En les dones, la supervivència entre aquests dos períodes va augmentar del 62,6 % al 65,2 %, amb un increment de 2,6 punts percentuals.
Font: SEOM