El 22 de setembre es commemora el Dia de la Leucèmia Mieloide Crònica, un tipus de càncer de la sang que constitueix prop del 20 % del total de leucèmies, si bé s’ha de considerar com a una malaltia poc freqüent, ja que afecta aproximadament a 1 cas per cada 100.000 habitants.
Com explica la Fundació Josep Carreras, l’edat mitjana d’aparició de la LMC és de 56 anys i rares vegades es dona en nens, encara que pot aparèixer en qualsevol perfil d’edat. Pertany a un grup de malalties denominades neoplàsies mieloproliferatives cròniques, la característica comuna de les quals és la d’una evolució lenta. En general, el diagnòstic té lloc en una fase asimptomàtica i poc agressiva denominada fase crònica.
Fins a l’arribada dels fàrmacs actuals, l’evolució natural de la malaltia era la de romandre en aquesta fase crònica un període de temps aproximat de 3 a 5 anys, evolucionant posteriorment a una fase accelerada i posteriorment a una fase blàstica. La presència d’aquestes fases accelerades o blàstiques es consideren com les fases més avançades de la malaltia, sent molt similars a una leucèmia aguda, i per tant amb molt mal pronòstic.
Afortunadament, gràcies als tractaments disponibles, la probabilitat de progressió és menor del 10%. En concret, després de l’arribada dels inhibidors de la tirosin cinasa (ITC), fàrmacs orals amb molt bon perfil de toxicitat, la LMC ha passat d’una esperança de vida de tan sols 5 anys en pacients no candidats a trasplantament de medul·la òssia, a una esperança de vida semblant a la de la població general en aquells pacients diagnosticats en una fase crònica (que constitueixen una àmplia majoria dels pacients amb LMC). Així, avui dia, la supervivència global de la malaltia se situa entorn del 90%, sent la majoria de les morts no relacionades amb la malaltia.
La Fundació Josep Carreras va elaborar el setembre de 2023 aquesta guia per comprendre què és, com es diagnostica i com es tracta aquest tipus de leucèmia.
Font: Fundació Josep Carreras