La Maria Dolors Canals va patir un càncer de pulmó el 2018, pel qual la cirurgia no era possible. L’equip mèdic li va proposar entrar en un assaig clínic i s’hi va sumar. El tractament va ser un èxit. En aquesta entrevista, realitzada amb la col·laboració de la Fundació FERO, la Maria Dolors ens desmitifica els mites i prejudicis dels assaigs clínics.
- Ens pots explicar la teva història? Quin era el teu estat de salut quan vas decidir participar en un assaig clínic?
Quan em van diagnosticar el càncer de pulmó a l’Hospital de Martorell, de seguida em van posar en contacte amb l’equip de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), que m’havia de tractar. En aquell moment jo creia que el meu estat de salut era bo. Em trobava bé; només hi havia una afonia persistent. A partir de les diferents proves que em van fer per esbrinar-ne la causa, van poder detectar el tumor. - Qui et va informar de l’existència d’aquest assaig? Et van explicar clarament en què consistia l’estudi abans de participar-hi? Vas poder fer preguntes?
A la primera visita, el doctor que em va rebre em va comunicar que, pel tipus de tumor que jo tenia, era una bona candidata per entrar en un assaig que començava ben aviat i pel qual m’havia reservat l’última plaça que quedava, si és que jo hi volia participar, naturalment.
De seguida vaig dir que sí. Vaig sentir-me privilegiada de poder participar en allò que em proposaven. A partir d’aquí, em van explicar fil per randa en què consistia l’assaig. Vaig poder fer tota mena de preguntes i aclarir qualsevol dubte que tingués en aquell moment.
En aquest estudi la intenció era administrar, alhora, quimioteràpia, radioteràpia i immunoteràpia. No s’havia provat mai en aquest tipus de càncer; en canvi, hi havia hagut bons resultats en casos de melanoma. - Et vas sentir tractada amb respecte i cura durant l’assaig clínic? Per què?
Durant el tractament, el tracte que vaig rebre de totes les persones implicades en la meva curació va ser exquisit.
Foto: M. Dolors Canals
- Com va ser el seguiment mèdic que vas rebre durant l’estudi? El vas comparar amb l’atenció habitual?
El seguiment, tant per part dels doctors com de les infermeres, va ser impecable. Sempre em vaig sentir molt ben informada, guiada i acompanyada en el procés. A part de l’atenció presencial, quan em va convenir, sempre hi havia algú a l’altra banda del telèfon. Encara ara, set anys després, si és necessari, sempre hi són. - Et van explicar els possibles riscos i com es controlaven? Et vas sentir segura durant l’assaig?
Em van dir que, vistos els resultats obtinguts fins aquell moment, pensaven que era un bon camí per tractar el tumor que tenia. Com qualsevol cosa que està en període de prova, no estava exempta de riscos, però creien que podia funcionar positivament. En el meu cas, així va ser.
La sensació que vaig tenir durant el tractament era que allò que estàvem fent funcionava. El tumor anava reduint-se i, segons em deia el Dr. Nadal, que és qui m’ha acompanyat en tot moment, s’anaven complint les expectatives.
- Et van explicar què era el placebo i quina atenció rebries en qualsevol dels grups de l’estudi?
No recordo que en cap moment me’n parlessin.
- Et van informar que podries retirar-te de l’estudi en qualsevol moment si ho desitjaves?
Sí, em van dir que podia retirar-me de l’estudi en qualsevol moment que ho desitgés.
- Vas sentir que la teva participació va aportar algun benefici per a tu o per a altres persones?
Penso que participar en un assaig clínic és un privilegi, perquè et fa sentir que ajudes en aquest fet tan important que és la investigació, tan necessària per conèixer i avançar en el tractament de les malalties.
- Et van explicar com es protegien les teves dades personals i la teva confidencialitat?
Em van garantir la confidencialitat pel que fa a les dades personals; només s’utilitzen en relació amb l’assaig, mai per qüestions comercials.
- Després de la teva experiència, recomanaries participar en un assaig clínic? Per què?
Sé que hi ha qui és reticent a participar en un assaig clínic. Diuen: “No vull fer de conillet d’índies”, “això només serveix per enriquir les farmacèutiques”, etc. Jo, després de la meva experiència, recomanaria a tothom a qui se li proposi que ho faci, perquè, si no és d’aquesta manera, no veig com es podria avançar en la descoberta de teràpies i medicaments que ens ajudin en aquests processos, encara que, malauradament, hi hagi qui de la salut en faci negoci. Només cal mirar enrere per veure com s’ha avançat, i és una roda que no para.