El càncer de pulmó és el més freqüent a nivell mundial. En homes ocupa la primera posició, i en dones la quarta. Fumar és la principal causa d’aquest i altres tipus de càncer.
Per això, per prevenir-ho, el primordial és que no fumis. Si ets fumador, en aquesta entrada pots trobar com deixar de fumar, i cinc consells per a evitar les recaigudes.
Quines altres opcions tenim per a la seva prevenció?
Les bases del cribratge de càncer de pulmó
A causa que els fumadors i exfumadors tenen molt més risc de desenvolupar càncer de pulmó que els que mai han fumat, una opció que s’ha valorat és realitzar-los un cribratge mitjançant proves d’imatge.
L’any 2011 es van publicar els resultats d’un estudi nord-americà, “el National Lung Screening Trial”, en el qual es va comparar la tomografia computada de baixa dosi (TCBD) amb la radiografia de tòrax en fumadors i exfumadors per a reduir la mortalitat per càncer de pulmó. Es van fer tres rondes de cribratge anuals i en total hi va haver un seguiment de gairebé 7 anys.
Els resultats van indicar que les persones cribrades amb TCBD tenien un 16% menys de mortalitat per càncer de pulmó comparat amb aquelles cribrades amb radiografia de tòrax.
Llavors, podem recomanar aquest cribratge en fumadors o exfumadors o hi ha dubtes sobre la relació benefici-risc?
Aquests resultats han ocasionat que moltes societats científiques nord-americanes recomanin el cribratge anual del càncer de pulmó amb TCBD i que es financi aquest cribratge a Estats Units.
No obstant, a Europa aquesta iniciativa no s’ha estès. El motiu és que aquest estudi ha estat l’únic que ha trobat uns resultats beneficiosos del cribratge amb TCBD, mentre que molts altres estudis europeus (encara que amb menys participants) no han trobat aquest benefici.
D’altra banda, els inconvenients del cribratge amb TCBD són considerables i molt rellevants.
1. En primer lloc, hi ha un elevat percentatge de falsos positius (persones alarmades innecessàriament per una possible malaltia que finalment es descarta). Aquest percentatge és aproximadament un 25% en les diferents rondes de cribratge, el que és una xifra molt alta.
2. D’altra banda, no s’observa una important millora en el estadiatge dels casos detectats, al contrari del que s’esperava amb un cribratge. Al voltant d’un 30-40% dels casos detectats amb el cribratge amb TCBD tenen un estadi inoperable o difícilment operable al diagnòstic, de manera que no es beneficien de la detecció precoç.
3. Existeix també un important sobrediagnòstic, entorn del 18%. És a dir, es diagnostiquen càncers que no amenacen la vida del pacient, però que un cop detectats cal extirpar, ja que no es diferencien dels càncers agressius.
4. A més, la TCBD no és una tècnica lliure de riscos. Si bé els pacients reben una dosi de radiació relativament baixa, els subjectes positius han de rebre una tomografia computada estàndard (TAC) que implica una dosi de radiació molt més gran. El cribratge s’ha proposat en subjectes de 55 a 80 anys, la qual cosa indica que, encara que no hi hagués cap resultat positiu, els participants rebrien almenys 25 rondes de TCBD durant aquest cribratge.
Hi ha altres problemes afegits per al cribratge de càncer de pulmó amb TCBD tals com el seu elevat cost. La seva possible implantació implicaria disposar de tomògrafs dedicats exclusivament a cribrar fumadors i exfumadors.
A Espanya, només disposar d’aquests tomògrafs, suposaria uns 100 milions d’euros i caldria afegir el cost de personal dedicat al cribratge i tots els recursos organitzatius per a gestionar-lo.
Un aspecte molt important és el cost-efectivitat. Diferents estudis han indicat que no valdria la pena tenint en compte aspectes econòmics. El cost d’una tomografia computada és d’aproximadament 200-300 euros, mentre que el cost d’un tractament per deixar de fumar té un preu similar.
Sembla molt més raonable finançar un tractament antitabac, que a més de reduir el risc de càncer de pulmó, contribuirà a reduir el risc d’altres tipus de càncers, malalties cardiovasculars i malalties respiratòries, que finançar una intervenció sanitària que pot generar iatrogènia (danys innecessaris) i que va només dirigida a la prevenció específica d’una malaltia (en aquest cas el càncer de pulmó).
Comparació dels diferents tipus de cribratge del càncer
És gairebé inevitable comparar el cribratge de càncer de pulmó amb altres cribratges de càncer com el de càncer de mama, el de càncer colorectal, o el de càncer de coll d’úter. Aquests cribratges són més barats que el cribratge de càncer de pulmó amb TCBD i la seva efectivitat ha estat àmpliament demostrada.
A més, aquests tipus de cribratge no generen la incertesa causada pel cribratge de càncer de pulmó. Aquesta incertesa es deu sobretot al fet que la TCBD detecta nòduls menors d’un centímetre que han de ser seguits radiològicament fins a confirmar o descartar la malaltia (recordem que al voltant d’un 25% dels subjectes cribratges donaran un resultat positiu).
Depenent de la mida del nòdul detectat, s’ha de fer un altre TAC als tres, 6 o 12 mesos per descartar o confirmar el seu creixement, mentre que en els altres cribratges del càncer, en general, l’aparició d’un resultat positiu és seguida d’una confirmació diagnòstica (o del descarti de la malaltia) en qüestió de dies.
Conclusions
Totes aquestes limitacions fan que a Europa i a Espanya, el cribratge de càncer de pulmó amb TCBD no s’hagi implantat, ja que els perjudicis semblen superar als beneficis del cribratge amb l’evidència que disposem actualment.
Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
Medicina Preventiva y Salud Pública.
Universidad de Santiago de Compostela.