Això podria expandir l’exèrcit de cèl·lules que maten el càncer, creant efectivament un “exèrcit de súper soldats”
La creació de ‘super soldats’ de glòbuls blancs específics per a impulsar una resposta antitumoral s’ha demostrat en una sèrie d’experiments realitzats per investigadors de la Fundació Princesa Margarita, del Canadà, segons publiquen a la revista ‘Molecular Cell‘.
La recerca, dirigida per la candidata a doctorat Helen Loo Yau, la becària postdoctoral doctora Emma Bell i el científic sènior doctor Daniel D. De Carvalho, descriu una teràpia epigenètica modificadora de l’ADN que pot transformar les cèl·lules T assassines immunes en “súper soldats” en augmentar la seva capacitat per a matar cèl·lules canceroses.
Les seves troballes podrien potencialment millorar la immunoteràpia, un nou paradigma en el tractament del càncer que actualment és efectiu per a una minoria de pacients amb càncer.
Alguns pacients responen bé a la immunoteràpia, i els seus tumors es redueixen dràsticament de grandària, però altres responen només parcialment o no responen en absolut. Els metges i científics de tot el món estan treballant per a comprendre per què la immunoteràpia només ajuda a alguns pacients. “El nostre objectiu per al futur és utilitzar aquesta estratègia combinada amb altres immunoteràpies per a millorar la immunitat antitumoral“, avança el doctor De Carvalho, professor associat del Departament de Biofísica Mèdica de la Universitat de Toronto.
“Imaginem un assaig clínic futur en el qual recol·lectem cèl·lules T del pacient per al seu tractament amb teràpia epigenètica en el laboratori. Això podria expandir l’exèrcit de cèl·lules que maten el càncer creant efectivament un ‘exèrcit de súper soldats‘ infós al pacient, per a millorar potencialment la seva resposta immune incorporada al tumor, explica.
El laboratori del doctor De Carvalho va observar per primera vegada un augment en la infiltració de cèl·lules T en tumors de ratolí tractats amb teràpia epigenètica. Quan van eliminar les cèl·lules T, la teràpia va deixar de funcionar, la qual cosa suggereix que les cèl·lules T contribuïen a l’èxit del tractament.
Intrigats per aquesta troballa, els investigadors es van proposar aplicar aquesta teràpia de modificació de l’ADN epigenètic directament a les cèl·lules T en el laboratori. Van aïllar cèl·lules T de donants humans sans, així com de pacients amb melanoma, càncer de mama, ovari i colorectal. Els seus resultats van demostrar que la teràpia epigenètica va millorar la capacitat de matar el càncer de les cèl·lules T.
L’epigenètica funciona mitjançant l’addició o eliminació de “etiquetes” químiques a l’ADN. Igual que les notes adhesives de posar i treure, aquestes etiquetes ajuden a especificar quins gens es poden activar o desactivar. Simplement, pot canviar la funció d’una cèl·lula utilitzant medicaments que canvien aquestes etiquetes epigenètiques. En essència, els investigadors van trobar que un fàrmac de quimioteràpia disponible eliminava etiquetes epigenètiques específiques que mantenien allunyats els gens en un subconjunt de gens clau en les cèl·lules T. L’eliminació d’aquestes etiquetes va tornar a activar aquests gens i va actuar per a “turboalimentar” les cèl·lules T perquè es convertissin en màquines de matar més efectives.
Els investigadors van descobrir dos gens específics que van ser activats per la teràpia epigenètica i que eren responsables que les cèl·lules T milloressin la seva capacitat per a matar les cèl·lules canceroses. Les anàlisis de citometria de masses unicel·lulars d’alta dimensió, una tecnologia de pròxima generació que perfila les cèl·lules individuals i la resposta als fàrmacs, van revelar un augment en la quantitat de proteïnes granzimes i perforines, que les cèl·lules T utilitzen per a dur a terme la seva funció de destrucció.
Quan es deslliguen, com un equip d’antidisturbis letal, les perforines poden perforar forats en la membrana d’una cèl·lula per a permetre que les granzimes entrin en una cèl·lula infectada o cancerosa per a acabar el treball de matar-la. “Les cèl·lules T es van convertir en una espècie de ‘súper soldats’, amb molècules altament activades, amb armes més grans i millors, per a destruir les cèl·lules canceroses“, explica el doctor De Carvalho, i agrega que l’article descriu detalladament el mecanisme molecular de com es desenvolupa el procés.
Una novetat clau de l’estudi és l’ús de la teràpia epigenètica per a influir en el comportament dels gens en la cèl·lula T. La major part de la recerca sobre teràpies epigenètiques se centra en el seu efecte sobre les cèl·lules canceroses. No obstant, aquesta recerca analitza com responen les nostres cèl·lules immunitàries, el que dóna una idea de com podem impulsar l’activitat antitumoral del nostre sistema immunològic.
El camp emergent de la teràpia epigenètica busca influir en l’activitat genètica sense modificar realment la seqüència de l’ADN, el que la converteix en una emocionant via terapèutica per a la recerca del càncer. “La manipulació genètica de cèl·lules immunes per al tractament no és trivial experimentalment. És encara més complicat i costós en la implementació clínica -reconeix el doctor De Carvalho- El nostre treball prepara el terreny per a les recerques clíniques que combinen l’epigenètica amb altres estratègies d’immunoteràpia“.