El més intractable del càncer no és el tumor primari, el que sorgeix en el còlon, la mama, el pulmó o qualsevol altre lloc, sinó les seves metàstasis, les seves rèpliques en altres llocs, causades per unes poques cèl·lules del tumor primari que viatgen per la sang o la xarxa limfàtica, nien en altres òrgans i generen allà nous tumors (metàstasi).
Però no qualsevol cèl·lula del tumor primari pot fer aquesta deplorable exhibició de plasticitat biològica. Només una minoria de cèl·lules tumorals poden fer-ho, i sembla evident que resultaria d’una gran utilitat identificar-les i, si és possible, destruir-les. Això és just el que ha fet en ratolins un laboratori de Barcelona.
Es diu de vegades que, en ratolins, ja hem curat el càncer 40 vegades. És una pulla cínica que té un fil de veritat, però els científics de l’IRB no pretenen curar el càncer, sinó quelcom molt més humil a curt termini, i molt més valuós a mig termini: millorar el nostre coneixement sobre ell.
La proteïna clau es diu CD36, i és una traslocasa de lípids: capta greixos del flux sanguini i les fica dins de la cèl·lula. És gairebé idèntica en humans. Les cèl·lules del tumor primari que la tenen activa són justament les que poden formar metàstasi en altres òrgans. Per alguna raó, a aquestes cèl·lules els agrada el greix més que a les altres.
Aquest coneixement bàsic és important per diverses raons. La primera és que CD36 és per si mateixa un marcador (cosa que es pot detectar en un laboratori clínic) de les cèl·lules del tumor primari que són capaços de metastatitzar; això pot ajudar al diagnòstic (quantes cèl·lules CD36 + té el tumor primari?) i fins i tot a decidir la cirurgia òptima (on són?).
En segon lloc, quan tens un marcador, tens una diana farmacològica i, de fet, els investigadors de l’IRB ja han trobat dos anticossos comercials que van contra CD36. Com és el seu deure en els nostres dies, han patentat la idea i han establert la col·laboració necessària amb l’empresa anglesa que produeix aquests anticossos. És evident que són un bon candidat a assajos clínics.
I en tercer lloc, recordem que CD36 és una traslocasa de lípids, una proteïna sensible als greixos que ingerim en la dieta. Almenys en ratolins, la “dieta de cafeteria” (com diuen els científics a la dieta rica en greixos) fomenta les metàstasis, i la dieta baixa en greixos les frena. Per cert, que l’oli de palma és el greix pitjor de totes.
Malauradament, és també el greix més consumida del món, i un conegut factor de risc cardiovascular. A veure si ens ho posen en les etiquetes dels aliments, almenys.