Un 6% de les dones té càncer de mama metastàsic en el moment del diagnòstic i un 20% de les pacients de càncer de mama desenvoluparà aquesta complicació
Doblegar el càncer de mama
El càncer de mama és un dels tumors amb més incidència a Espanya (el 2015, s’estima que 27.747 dones van rebre un diagnòstic de càncer de mama), però també és un dels que té més supervivència: el percentatge és d’un 82, 8%; degut principalment als avenços en la detecció precoç, a la millora dels diagnòstics i a l’aparició de teràpies més eficaces i innovadores.
No obstant això, un 6% de les dones presenta malaltia metastàtica en el moment del diagnòstic i un 20% de les pacients de càncer de mama desenvoluparà aquesta complicació de la malaltia, però els missatges que es donen i que es perceben front a aquest tipus de tumor són, sobretot, negatius, alguna cosa amb el que els experts no estan d’acord.
Aquesta i altres conclusions es desprenen d’un estudi qualitatiu Càncer en present continu: perspectives, necessitats i reptes en l’atenció al càncer de mama metastàtic presentat aquest divendres a Madrid per la Federació de Dones amb Càncer de Mama (FECMA). El treball ha estat dut a terme amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Universitat de Barcelona, gràcies a la beca SPARC Metastatic Breast Cancer Challenge, concedida per la Union for International Cancer Control (UICC).
El seu objectiu fonamental és el de conèixer com les pacients amb càncer de mama metastàtic són capaços de conciliar les seves vides amb l’impacte i els reptes que representa aquesta malaltia, així com aprofundir en quines són les seves necessitats específiques, en ocasions molt allunyades de les de les dones amb càncer localitzat. Qualitat de vidaPara la presidenta de FECMA, Montserrat Domènech, “l’estudi és clau per conèixer quins passos donar a l’hora de millorar la qualitat de vida de les pacients”, ja que la visió que es té sobre aquest diagnòstic és força negativa.
Segons les conclusions de l’estudi, “la visió de la malaltia de càncer de mama metastàsic que predomina a la societat en general és la de final de vida, fins i tot entre algunes associacions de pacients i professionals sanitaris que no estan vinculats a l’atenció oncològica del càncer de mama “. A més, i segons han afegit els coordinadors d’aquest estudi, Tarsila Ferro, directora de Cures i Innovació Assistencial de l’Institut Català d’Oncologia, i Joan Prades, investigador del Pla Director d’Oncologia de la Generalitat de Catalunya, “aquest tipus de càncer no curable no s’identifica amb els missatges positius predominants en les campanyes sobre aquest tumor, que relacionen valor personal i superació de la malaltia. no totes les cares de la malaltia estan representades “.
Per això, és important “impulsar accions per donar a conèixer la realitat del càncer de mama metastàtic. Cal fer esforços per singularitzar aquesta condició de salut en les associacions de pacients, en l’àmbit professional sanitari i en la societat”, afirmen les recomanacions del estudi. Actualment, i segons explica Tarsila Ferro a aquest diari, la realitat és que “estem parlant de càncer de mama metastàtic, afortunadament, perquè les persones viuen més anys gràcies als tractaments existents amb unes metàstasi que això fa anys estava associat amb el final de la vida.
Avui en dia, sota aquest nom, hi ha diverses circumstàncies: hi ha persones que amb un càncer de mama metastàtic irremeiable i desgraciadament morirà, però també cal comptar que comença a haver-hi un subgrup de persones cada vegada en major nombre, que poden sobreviure fins a 10, 15 o més anys amb aquesta malaltia i amb una qualitat de vida acceptable.
Aquesta és una nova situació que es dóna concretament en el càncer de mama i un altre dels objectius de l’estudi és donar a conèixer aquesta nova realitat a tots els grups d’interès: a les pacients, a la societat en general, però també al sistema sanitari ja que, en ocasions, aquesta etiqueta – càncer de mama metastásic- segons t’informen les pacients, suposa una petita barrera a obtenir altres serveis per a altres situacions de salut que no són oncològiques, i el sistema sanitari ha d’oferir l’obtenció d’aquests serveis no oncològics que són útils per a les pacients “.