ES
Inici > Tipus de càncer >
Càncer de pròstata
El càncer de pròstata és el tumor que es forma en els teixits de la glàndula de l’aparell reproductor masculí que es troba a sota de la bufeta i davant del recte. La seva mida és similar a la d’una nou i envolta una gran part de la uretra (el tub que condueix l’orina a l’exterior des de la bufeta).
El càncer de pròstata és el tipus de tumor maligne més freqüent entre els homes. Les projeccions del 2017 inclouen 5.070 casos anuals a Catalunya Des de 1994, la incidència d’aquest tumor ha augmentat un 3,3% mentre que la mortalitat disminueix un 3,1% anual. La mortalitat se situa en 779 defuncions anuals, essent la supervivència relativa del 90,8% als 5 anys.
Factors de risc
Els principals factors de risc són:
- Edat (és més freqüent en homes a partir dels 50 anys)
- Tenir familiars de primer grau que hagin tingut càncer de pròstata
- Raça negra (s’ha apreciat més agressivitat)
- Canvis genètics heretats (gens BRCA1 o BRCA2 i síndrome de Lynch)
Detecció precoç
Actualment, no hi ha suficient informació per recomanar o rebutjar la detecció precoç del càncer de pròstata mitjançant el test de l’antigen prostàtic específic (PSA). Però, a la pràctica clínica, és molt freqüent que els metges de capçalera i els uròlegs demanin anàlisis amb PSA als homes de més de 50 anys. És per això que a hores d’ara la majoria de càncers de pròstata es diagnostiquen en estadis molt precoços i són altament curables.
Símptomes
Habitualment, el càncer de pròstata no presenta símptomes en les fases inicials. Els més habituals són:
- Alteracions en la funció d’orinar: incapacitat per fer-ho, necessitat molt freqüent d’orinar, sentir dolor o patir incontinència
- Dolor en la part baixa de l’esquena, les cuixes o els malucs
- Tenir disfunció erèctil
Diagnòstic
La forma de diagnosticar la malaltia, normalment, és amb la troballa de l’antigen prostàtic específic (PSA) en una analítica de sang, el qual pot donar un indicatiu del percentatge de probabilitat que es tingui càncer de pròstata.
Altres proves per diagnosticar la malaltia o confirmar-la són:
- Biòpsia de la pròstata
- Ressonància magnètica de la pelvis
- TAC abdominal
- Gammagrafia òssia
Tractament
Els diferents tractaments i/o la combinació d’alguns d’ells dependran de l’estadiatge i propagació del tumor.
- Cirurgia (per a tumors més avançats amb metàstasi o sense)
- Radioteràpia (per a tumors inicials i complementària per a avançats)
- Quimioteràpia (per a tumors avançats quan la teràpia hormonal no funciona)
- Teràpia hormonal
- Teràpies biològiques
- Crioteràpia
- Fàrmacs