Arrenca el ‘Concord-3’ de supervivència en càncer

“La supervivència en càncer és el paràmetre clau per mesurar l’efectivitat del sistema sanitari”, segons Michel Coleman, professor de l’Escola d’Epidemiologia i Salut Pública de Londres i coordinador del major estudi internacional al respecte, el Concord-2.

Michel Coleman, coordinador dels estudis 'Concord-2' y 'Concord-3'. (Pilar Laguna)
Michel Coleman, coordinador dels estudis ‘Concord-2’ y ‘Concord-3’. (Pilar Laguna)

Durant la seva participació en una jornada científica de l’Institut Murcià d’Investigació Biosanitària, Coleman ha subratllat la desigualtat en les taxes de supervivència segons els punts del globus on visquin els malalts. Les diferències estribarían en els retards de tractament; la disponibilitat de cribratges; l’accés al tractament i la seva qualitat; la comorbiditat; l’organització de serveis sanitaris, i els recursos humans i financers.

“En la majoria de països asiàtics i africans no tenen accés a cirurgia i en molts d’ells no hi ha serveis de radioteràpia”, ha comentat durant la presentació de resultats del Concord-2, en el qual s’han manejat dades de 25,7 milions de pacients entre 1995 i 2009. La informació prové de 279 registres de càncer de 67 països i es restringeix a diagnòstics de càncer d’estómac, còlon, recte, fetge, pulmó, mama, cèrvix, ovari, pròstata i leucèmia.

Coleman ha anunciat que ja està vigent el programa Concord-3, que amplia el seguiment de les dades mundials de supervivència per càncer entre 2000 i 2014. Ja participen prop de 500 investigadors recollint dades de 15 tipus de càncer que suposen el 75 per cent de la incidència global. La informació vindrà de 70 països, a través de 350 registres de càncer amb informació sobre edat, sexe, raça, estadi tumoral i primera línia de tractament. A la desena de càncers del Concord-2 se sumen els d’esòfag, pàncrees, cervell, melanoma i limfoma.

“Aquests estudis documenten la qualitat de l’atenció sanitària en els diferents països i contribueixen a un gran canvi en la forma en què els polítics utilitzen els paràmetres internacionals per millorar els seus sistemes de salut”, comenta, recalcant que la implantació d’estratègies nacionals salva vides “responent amb més recursos financers i materials, amb la contractació de més metges i la formació d’oncòlegs i radioterapeutes”. Després del Pla de Càncer 2011 iniciat per l’NHS a Anglaterra s’haurien salvat unes 5.000 vides a l’any, tot i que les seves taxes de supervivència continuen per sota d’altres països europeus.

“Hi ha la creença que hi ha més càncer en els països rics, però no és veritat”, assenyala l’expert, matisant que succeeix en alguns càncers com el de pròstata, amb una incidència en països desenvolupats (23 per cent) que triplica la de les zones més desfavorides (8,4). Però en general la majoria dels càncers tenen major incidència en els països en vies de desenvolupament, amb especial èmfasi en alguns, com el de cèrvix (11,6 per cent enfront del 2,9 en països desenvolupats).