Neus Cols és la presidenta d’aquesta entitat que acompanya i dóna suport a les persones ostomitzades
No hi ha cap raó perquè una persona amb una colostomia no pugui gaudir de totes les activitats habituals, socials i esportives, i pugui portar una vida plenament activa. Així ho diu Neus Cols, la presidenta de l’Associació Catalana d’Ostomitzats (ACO), una entitat que es dedica a acompanyar la persona ostomitzada per ajudar-la a adaptar-se a la seva nova situació, així com afavorir el seu sentiment de seguretat a través d’una xarxa de voluntaris.
ACO compta amb un programa de voluntariat testimonial, formada per persones que fa temps van ser intervingudes per una ostomia i que es van adaptar a la situació amb èxit. “Es tracta d’afavorir una conversa distesa a través de la qual el pacient pot compartir les seves emocions i temors amb una persona que ha passat anteriorment per la mateixa situació i que, per tant, pot aportar la seva experiència”, afegeix Cols.
El voluntariat testimonial
Precisament, la tasca del voluntariat testimonial és la d’oferir al pacient l’experiència de la malaltia de càncer viscuda en primera persona. El voluntari l’explica a les persones que passen per una experiència similar. Es tracta de persones que han estat molt pròximes a la malaltia del càncer, ja sigui per haver estat malaltes o perquè són familiars de pacients.
En el cas d’ACO, aquesta activitat del voluntariat millora la visió preconcebuda i catastrofista de l’ostomia, facilitant l’adaptació del malalt a la nova situació. ACO no pretén interferir ni suplir les activitats que realitzen la resta de professionals, sinó que la seva tasca serveix per complementar i proporcionar suport emocional, recomanacions o tot allò que contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones ostomitzades.
“Sovint, una ostomia suposa un cop molt dur, nosaltres que ja n’hem passat per una, el que fem és treure les pors”, diu Cols. Afegeix: “Encara hi ha molt estigma. No tenim control dels esfínters i per tant, hi ha molta gent que encara té vergonya i se n’amaga, es reclou a casa i té por a sortir. Els pacients han de saber que gràcies a l’ostomia seguim vivint”.
Actualment, l’associació està aixoplugada per Oncolliga i la majoria de voluntaris han fet cursos de formació oncològics per poder atendre els pacients d’una manera més completa. Alguns hospitals que no disposen d’infermeres especialistes en ostomia a les plantes de cirurgia, ens truquen perquè anem a veure algun pacient que necessita suport.
L’empatia, l’escolta activa, la presència, afavorir la conversa, fomentar la manifestació de sentiments i l’actitud de naturalitat en el moment de realitzar les cures són aspectes que els propis pacients identifiquen com una gran ajuda emocional. “Des de l’associació els oferim xerrades donades per professionals sobre la dieta més adequada, consells per resoldre petits problemes que poden sorgir amb les bosses, com tenir cura de la pell, com afrontar millor l’ostomia, informació de noves bosses que surten al mercat….”, explica Cols.
En el context del pacient ostomitzat, l’opinió d’altres persones en la mateixa situació té una gran credibilitat. Aquests voluntaris es converteixen, en molts casos, en referents informals. És tracta doncs, d’una eina més a considerar en els programes d’ajuda a l’ostomitzat. “Estem intentant d’una una embranzida més a la nostra associació perquè la gent normalitzi l’ostomia”, explica Cols.