El coneixement dels factors genètics, moleculars, cel·lulars i/o individuals que influeixen en la resposta al tractament del càncer ha augmentat notablement en els últims anys.
En aquest sentit, s’han desenvolupat noves teràpies dirigides al tractament de tumors amb característiques determinades, amb el supòsit de que els tumors “positius” per un marcador concret respondran millor que altres classificats com “negatius”.
Així, els tractaments contra el càncer han anat evolucionant de d’ Un tractament per tots els pacients, a una Individualització del tractament per cadascun dels pacients.
D’aquesta manera, les actuals d’estratègies de tractament estan basades en les característiques clíniques i moleculars de la malaltia de cada pacient, en un coneixement minuciós dels diferents tipus de neoplàsia, els mecanismes biològics que en determinen la seva aparició i en la comprensió de la seva capacitat evolutiva.
Tanmateix, amb una freqüència superior a la desitjada, els pacients mostren una resposta al tractament insatisfactòria.
Aquesta manca de resposta es pot classificar com a “resistència” i pot aparèixer a l’inici del tractament o bé desenvolupar-se durant el mateix, causant la progressió del càncer. La resistència d’inici s’anomena resistència intrínseca, i la resistència durant el tractament s’anomena resistència adquirida, però ambdues constitueixen sense dubte la principal causa de manca de curació del pacient oncològic avui en dia.
Malauradament, existeixen pocs marcadors predictors que siguin prou sensibles i específics en detectar l’aparició de resistència. És més, existeixen relativament poques opcions terapèutiques per eliminar un tumor resistent a una teràpia estàndard administrada anteriorment.
Les observacions anteriors ens situen davant d’un problema clínic de primer ordre, amb un gran impacte social i econòmic. Per a resoldre aquest complex problema, es requereix investigar profundament en els mecanismes de resistència als tractaments oncològics per trobar els punts dèbils o “vulnerabilitats” dels tumors resistents.
Per a desenvolupar aquesta recerca es necessiten equips multidisciplinaris, que incloguin professionals de diferents disciplines, amb coneixements i aproximacions complementaries per a descobrir i desenvolupar noves teràpies.
En aquest context, per tal de millorar la cura del càncer i evitar resistències, calen més esforços i una estratègia coordinada. És cert que són necessaris més recursos d’investigació, però és igualment cert que els recursos haurien d’estar centrats en preguntes clíniques rellevants, centrades en els pacients i les seves necessitats.
Per això, els/les pacients i les associacions que els/les representen haurien de tenir un paper actiu en la direcció dels esforços, coneixement dels resultats, avaluació i comunicació dels mateixos a la societat. Ells/es tenen una perspectiva clau per orientar millor la recerca cap un problema social de primer ordre.
És en el context descrit que l’Institut Català d’Oncologia (ICO) va re-organitzar fa tres anys la seva recerca aplicada o “translacional” al voltant d’un nou programa específicament dirigit a la lluita contra la resistència al tractament, anomenat ProCURE.
Així, seguint la missió del l’ICO de reduir l’impacte del càncer, el programa ProCURE es va constituir com un “esforç coordinat” amb l’objectiu global de prevenir i/o ultrapassar les diverses resistències als tractaments oncològics.
Actualment aquest programa consta de 10 grups de recerca amb més de 50 professionals dedicats al problema descrit, i distribuïts en tres campus biomèdics i instituts de recerca situats en el territori català (IDIBELL, L’Hospitalet del Llobregat; IGTP, Badalona; IDIGBI, Girona). Les línies de recerca del programa ProCURE inclouen:
1) desenvolupar i avaluar estratègies terapèutiques que impedeixin i/o neutralitzin l’aparició de resistència a teràpies actuals; incloent quimioteràpia, anti-angiogènesi i teràpies dirigides
2) desenvolupar i avaluar noves estratègies terapèutiques dirigides a escenaris clínics actuals on són necessàries; incloent viroteràpia, immunoteràpia, teràpies combinades i metaboloteràpia, entre altres estratègies emergents.
Dins els objectius de ProCURE el paper dels pacients i associacions és clau per garantir que els resultats siguin de benefici per la societat i els pacients.
Aquest fet és més evident en l’entorn d’un institut públic, i estem convençuts que aquesta participació ciutadana ha de ser un dels pilars de la nostra activitat per tal que els treballs científics no es limitin a suggerir que “els resultats obtinguts impactaran potser en 5-10 anys”.
Oriol Casanovas
Miquel Angel Pujana
Institut Català d’Oncologia
ProCURE
http://ico.gencat.cat/es/recerca/Programa-ProCURE/