D’uns anys ençà, amb la incorporació de la dona al món laboral, és fàcil sentir parlar de conciliació com una necessitat de flexibilitat davant una nova situació personal.
Més difícil és dur-la a terme, sobretot per a aquelles dones i aquells homes que miren de compaginar la seva carrera professional amb la de ser mares o pares, per poder tenir cura dels seus fills.
No és, però, un fet exclusiu del tàndem família-treball. La conciliació va molt més enllà i es planteja com a possibilitat per a aquelles persones que desitgen dedicar una part de la seva vida a altres interessos i facetes, i compaginar-la amb la feina.
També per a aquelles altres que ¾en el cas d’una necessitat personal o familiar sobrevingudes¾ els cal replantejar-se la seva dedicació a la feina. Aquest és el cas de les persones que pateixen un càncer o que tenen cura d’un familiar que ha estat diagnosticat amb aquesta malaltia.
La seva situació personal canvia i, per això, és tant important comptar amb una mirada conciliadora que els permeti acollir aquesta realitat i, un cop superada la malaltia, facilitar el seu retorn a la feina.
Com és de flexible el nostre entorn de treball?
Tot i els desitjos de conciliació, la importància que cada cop més se li dona i els beneficis que comporta tant per a treballador com per a l’empresa la flexibilitat, encara estem molt lluny que aquesta sigui una possibilitat real.
No hi ha una cultura de conciliació a Catalunya ni a Espanya, a diferència d’altres països europeus on s’ha començat a experimentar un canvi.
Pel que fa a la família, la baixa de maternitat a Espanya està entre les més curtes d’Europa i es troba molt allunyada del permís mitjà en la UE27, que és de 28 setmanes. Quant a l’horari, la majoria de feines tenen jornades molt llargues i poc flexibles.
“Només 1 de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària a Espanya, segons dades publicades el 2014 per l’OCDE.”
El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE15.
A més, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fa teletreball, la qual cosa situa Espanya per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones fa teletreball, a Espanya aquesta proporció és d’1 cada 14 persones.
La flexibilitat és clau per afavorir un retorn adequat a la feina
Aquesta dificultat de conciliar vida personal i familiar es fa extensiva en el cas d’una malaltia de llarga durada. També en el cas del càncer.
Les persones que pateixen un càncer i el superen no disposen, ara mateix, de gaire flexibilitat en el moment de reincorporar-se a la feina. La legislació actual és molt poc flexible.
Bàsicament, quan una persona és diagnosticada de càncer i inicia un tractament per tal de curar-se, pot rebre una baixa temporal durant un temps concret (fins a un límit de 18 mesos), per després reincorporar-se en les mateixes condicions laborals, sempre que es consideri que està capacitada per tornar al seu lloc de treball (és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, qui ho dictamina).
La realitat, però, que viuen les persones que pateixen un càncer és molt diversa, i aquesta rigidesa de l’actual legislació no afavoreix gaire el retorn i, per tant, la possibilitat d’adequar la seva relació amb la feina d’acord amb la nova situació.
No hi ha un tipus de càncer ¾n’hi ha més de dos-cents, amb causes diverses i tractaments propis¾ ni hi ha una sola manera de viure’l. La detecció precoç i la millora en els tractaments fa que siguin cada cop més les persones que conviuen un temps amb un càncer, que el superin i que puguin dur una vida laboral normalitzada.
“El 60% dels malalts de càncer sobreviuen transcorreguts cinc anys a partir del diagnòstic, segons dades de l’ICO del 2016”
Així ens trobem amb persones que, un cop rebuda l’alta mèdica, necessitarien un retorn gradual al seu lloc de treball, per poder agafar el ritme en les noves circumstàncies i adaptar-se als canvis que puguin haver-hi hagut a la feina i, en canvi, en la majoria de feines això no els és possible.
O aquelles que, malauradament, van ser acomiadades o no van ser renovades a causa de la malaltia i que ara es troben amb dificultats per trobar una nova feina.
En països com Dinamarca, el Regne Unit o el Canadà hi ha experiències que poden ser exemple d’una mirada conciliadora de càncer i feina, i en què han avançat en aquesta necessitat de flexibilitat per adaptar-se a les diferents vivències i situacions.
Allà, l’administració pública ¾a través de la legislació i les polítiques socials¾ i les organitzacions que treballen per recolzar les persones amb càncer han aconseguit les condicions i l’entorn laboral necessaris perquè això sigui possible.
Un cop de mà per afavorir el retorn a la feina
A la FECEC hi ha una clara consciència de la importància d’un canvi perquè les persones que han superat un càncer tinguin un retorn a la feina adequat a la seva nova situació personal.
Calen canvis en l’àmbit legislatiu, però també és necessari un canvi en la cultura de les empreses. És important que tant les empreses com els treballadors que es troben en aquesta situació es sentin recolzats i assessorats.
Per això la FECEC ha engegat Què fer quan apareix el càncer a la feina, un programa pilot de suport a les empreses i treballadors, per tal de sensibilitzar sobre aquesta realitat i per donar resposta a les necessitats d’informació i assessorament quan hi ha una situació de càncer a la feina i per millorar, en la mesura del possible, la reincorporació laboral després de la malaltia.
Aquest programa s’ha iniciat al Vallès Oriental, amb la col·laboració de la Pimec, i el suport de diferents entitats i compta ja amb empreses compromeses. Si treballes a la zona del Vallès Oriental, o tens una micro, petita o mitjana empresa, aquest programa t’ofereix suport i eines per una millor gestió.
Contacta la FECEC a través de la web, del correu treballsocial@juntscontraelcancer.cat o trucant al 636 088 703 o al 93 314 87 53.
Elisabet Ceballos Aixalà
Consultora