El Codi Europeu Contra el Càncer, editat per l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) proposa als ciutadans de la Unió Europea un conjunt de recomanacions per prevenir aquesta malaltia.
La desena recomanació de les 12 que estableix el Codi és específica per a la dona i ressalta que la lactància materna redueix el risc de patir càncer de mama. Segons els experts, amb la secreció làctia, la glàndula mamària completa el cicle que té durant la gestació. És a dir, interrompre-la “en el moment àlgid” condiciona l’aparició d’alteracions que poden iniciar mutacions oncogèniques.
L’Institut Català d’Oncologia (ICO) reafirma aquesta visió i també constata que la secreció làctia és la funció fisiològica final per a la qual està constituïda la glàndula mamària i deturar el seu funcionament en el moment en què es troba en el seu màxim grau d’expressió, condiciona l’aparició d’alteracions de la vida de les cèl·lules de la glàndula amb una mort precoç (apoptosi) que pot iniciar fenòmens de mutacions cancerígenes.
En aquest sentit, la American Society of Cancer assenyala que la lactància materna no només beneficia el nen (que rep a través de la seva mare una immunitat que el protegeix de moltes malalties) sinó també, a la pròpia dona perquè completa el cicle que té la glàndula mamària durant la gestació.
Les dades de l’ICO constaten que aquesta reducció del risc de patir càncer de mama durant la lactància és d’aproximadament un 4% per cada 12 mesos acumulatius, és a dir, la suma de períodes en què una dona ha alletat cada nadó. L’ICO recomana, com a mínim, alletar fins als 6 mesos d’edat i, a partir d’aleshores, alternar la lactància amb aliments apropiats per al nadó.
Així doncs, donar de mamar al nen és tancar el cicle fisiològic funcional de la glàndula mamària i protegir la dona del càncer de mama.
Càncer de mama durant l’embaràs
Segons la American Society of Cancer, aquest tipus de càncer és molt poc comú durant l’embaràs. No obstant això, el risc de patir aquest càncer augmenta a mesura que l’edat de la dona avança i com que cada vegada hi ha més dones que tenen fills a edats més tardanes, els metges esperen que en el futur hi hagi més casos de càncer de mama durant l’embaràs.
Segons els experts, aquest fet pot crear una col·lisió entre el càncer i l’embaràs ja que el 20% de les dones amb càncer de mama té menys de 45 anys. Un estudi del departament de salut nord-americà, reprès per l’equip d’investigació de l’Hospital Vall d’Hebron a Barcelona, afirma que el nombre de les dones que tenen fills després dels 35 ha crescut en un 35% en els últims 20 anys.
Per desenvolupar noves pràctiques mèdiques que facin front a aquesta nova exigència, el departament de càncer de mama del centre mèdic barceloní s’ha unit a un projecte pilot en col·laboració amb Breast International Group (BIG) per esbrinar els efectes de la suspensió dels tractaments posteriors a l’operació.
Lactància durant el tractament del càncer
La majoria dels metges recomana que les dones que han donat llum i que han de rebre tractament contra el càncer suspenguin la lactància. No obstant això, no sempre és igual. Hi ha fàrmacs contra el càncer proscrits durant la gestació, però n’hi ha d’altres que sí es poden administrar.
El Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama, assenyala que és difícil esbrinar si la prescripció de tractaments que redueixen les possibilitats de reincidència pot ser prescindible o no, perquè és impossible detectar amb certesa la presència residuals de “cèl·lules dorments” . Per això la suspensió de les medicacions, com el tamoxifèn, es pot prendre en consideració només quan el risc de recaiguda és molt baix.
Durant els mesos d’embaràs i lactància, el càncer de mama es tracta igual que la resta de períodes, encara que poden donar-se alguns canvis tècnics o d’ordre destinats a preservar la viabilitat fetal. En aquest sentit, les mateixes fonts asseguren que es pot fer cirurgia en gairebé qualsevol moment de l’embaràs, es pot donar alguns quimioteràpics a partir del segon trimestre i no es pot administrar radioteràpia en cap moment de l’embaràs.
En canvi, la possibilitat d’alletar dependrà dels desitjos de la dona i dels tractaments que rebi, que poden o no afectar aquesta funció. En alguns casos fins i tot hi ha la possibilitat de tornar a emprendre la lactància després de la situació que impedia o desaconsellava donar el pit.
No hi ha cap motiu per desaconsellar la lactància a les dones que ja han tingut càncer, encara que totes hauran rebut radioteràpia si conserven la mama. Si se’ls ha fet una mastectomia i no la conserven, també poden lactar normalment només amb un pit.
Així doncs, les dones que han superat un càncer de mama no haurien de tenir por a perdre l’oportunitat de donar el pit als seus nadons, animen els autors d’una investigació de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. Segons els resultats obtinguts, no hi ha evidència que aquesta pràctica comporti cap risc després del tractament d’aquest tumor, ni per a la mare ni per al nen.
Sí que és cert que s’han dit moltes coses al respecte com per exemple que podia produir alteracions hormonals i que això podia derivar en una possible recaiguda, però no és cert, I així ho demostra aquest estudi.
L’equip d’investigadors va analitzar els casos de 20 dones que van tenir un nadó després de completar la teràpia. La meitat d’elles va donar el pit i la resta es va abstenir de fer-ho. Després d’un seguiment de quatre anys, els autors van detectar dos recaigudes, una a cada grup.
Aquests resultats demostren, segons els responsables de l’estudi, que l’acte d’alletar no sembla tenir efectes perjudicials en relació al càncer de mama. Aquest és el segon estudi que dirigeixen els mateixos investigadors obtenint, a més, la mateixa conclusió: donar el pit un cop finalitzada la teràpia és segur.