Després de l’aprovació del Dret a l’Oblit Oncològic: i ara què?

El juliol de 2023 ha estat aprovada a Espanya una de les reivindicacions més importants del col·lectiu de persones afectades de càncer i les seves famílies: el dret a l’oblit oncològic. La nova normativa ha estat publicada al BOE núm. 154 de 29/06/2023, mitjançant Reial Decret Llei que modifica el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, i de la Llei 50/1980 de 8 d’octubre del Contracte de l’Assegurança.

Amb aquest Reial Decret Llei sobre el Dret a l’Oblit Oncològic s’ha donat un pas importantíssim per avançar en la igualtat de drets de les persones que han superat un càncer. Aquest dret garanteix que no es discrimini el col·lectiu per el seu historial mèdic quan ha de contractar assegurances o productes financers.

L’aprovació d’aquesta llei ha acomplert així amb la recomanació del Parlament Europeu d’adoptar d’aquesta mesura abans del 2025. Així, Espanya s’equipara a d’altres països de la Unió Europea com França, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica o Portugal. Entre l’agost i novembre passat, Itàlia i Xipre també han incorporat a les seves respectives legislacions el dret a l’oblit oncològic.

Cal remarcar que, actualment a Espanya, hi ha 2,2 milions de persones que han superat un càncer i que el 47% dels pacients joves denuncien haver-se trobat amb dificultats quan intenten demanar un préstec bancari, el 70%, quan volen contractar una assegurança de decessos i el 83% quan intenten contractar una assegurança de vida, segons dades de l’informe “Joves i leucèmia” de la Fundació Josep Carreras.

Com queda recollit el dret a l’oblit oncològic en la normativa espanyola?

El reial decret llei aprovat estableix el dret a l’oblit oncològic en la contractació d’assegurances i productes bancaris dels pacients de patologies oncològiques  una vegada transcorreguts 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda. Així, el text recull la nul·litat de les clàusules, estipulacions, condicions o pactes que excloguin a una de les parts per haver patit càncer; la prohibició de fer diferenciacions en la contractació d’una assegurança a una persona per haver passat per un procés oncològic; i l’eliminació de l’obligació de declarar si s’ha patit càncer per a subscriure una assegurança de vida i la prohibició que es considerin els antecedents oncològics en aquest tràmit.

Així, el reial decret llei incorpora mesures per a fer efectiu el dret a l’oblit en la contractació d’assegurances i productes bancaris dels pacients de patologies oncològiques . Per a això s’estableix, d’una banda, la nul·litat de les clàusules que excloguin a una de les parts per haver patit càncer; i, per una altra, la prohibició de discriminació en la contractació d’una assegurança a una persona per haver sofert una patologia oncològica, una vegada transcorreguts, en tots dos casos, cinc anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. A més, per a subscriure una assegurança de vida tampoc hi haurà obligació de declarar si s’ha patit càncer una vegada complert l’esmentat termini, ni es podran prendre en consideració aquests antecedents oncològics, a aquest efecte.

La redacció del text ha generat alguns dubtes entre les entitats de pacients i asseguradores generats per la “lletra petita” i, per tant, amb tot un seguit de preguntes sobre com aplicar el que diu la nova normativa. 

El principal interrogant d’associacions de pacients i asseguradores radica en la interpretació que se li pugui donar a l’expressió “tratamiento radical”, doncs la llei no dona indicacions de com interpretar aquest concepte. Així mateix, el text no recull com actuar en el cas de pacients amb tractament com la immunoteràpia o la hormonoterapia, o amb pacients que han cronificat la malaltia.

Una altra de les inquietuds de les associacions de pacients és com s’aplicarà la llei amb la resta de tipus d’assegurances, on la persona està obligada a informar que ha patit la patologia i les companyies no ho hauran de tenir en compte per denegar una contractació.

El que ja s’ha aconseguit en benefici dels pacients

Un dels aspectes més positius de l’aprovació del Dret a l’Oblit Oncològic és que en el cas d’Espanya, el període en el qual s’aplica la normativa és als 5 anys del tractament radical de la malaltia sense recaiguda, a diferència de la majoria de països, el període és de 7 a 10 anys.

L’anunci de l’aprovació del dret a l’oblit oncològic també, ha servit per a sensibilitzar de gran manera a la societat, mitjançant un interès mediàtic creixent des de maig de 2023.

D’altra banda les entitats de pacients han creat un grup per treballar conjuntament la resolució d’aquests dubtes i ser un interlocutor amb el govern i també amb les empreses asseguradores.

Pel que fa als pacients, les entitats estan aplicant una escolta activa i atenta de les seves necessitats, estant sempre al seu costat per resoldre els seus dubtes i treballant per a la defensa efectiva dels seus drets.

El què queda pendent de fer

Actualment, resta pendent una reunió amb els representants governamentals per tal del resoldre els dubtes generats de la redacció del text. Així mateix, cal crear un grup de treball que faci el seguiment de la implementació de la normativa i que elabori unes taules de referència per als diferents tipus de càncer susceptibles de tenir un període inferior d’aplicació de la normativa. Aquest grup de treball haurà d’incloure les organitzacions de pacients, societats mèdiques, el Ministerio de Sanidad i representants de les entitats bancàries i les empreses asseguradores, similar a la convenció AERAS de França.

Mentre es treballen aquests aspectes, les diferents entitats que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones que han patit càncer segueixen debatent sobre l’aplicació de la normativa. Per exemple, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) va participar el 15 de febrer de 2024 a la High-Level Conference on Ending Discrimination Against Cancer Survivors a Bèlgica. Aquesta trobada va tenir com a objectiu abordar els reptes financers que troben els pacients després de superar la malaltia. Alexandra Carpentier, vocal de la FECEC Junts contra el Càncer i responsable del programa Experiència del Paciente de la Fundació Josep Carreras va intervenir a la taula rodona “The right to be forgotten: work in progress throughout the EU” onels participants van parlar sobre la necessitat de protegir els supervivents de càncer a través d’una legislació europea integral. Carpentier va presentar les dificultats associades a la implementació de la nova legislació espanyola sobre el Dret a l’oblit oncològic i va insistir en la necessitat de replicar models que ja funcionen correctament en lloc de fer-ne de nous a cada país.