En l’àmbit oncològic, els avenços en el desenvolupament i l’evolució dels tractaments han estat constants i significatius, revelant la quimioteràpia, la radioteràpia, la teràpia dirigida i la cirurgia com a pilars fonamentals en la lluita contra el càncer. No obstant això, la necessitat de tractaments més efectius i amb menors efectes secundaris ha estat sempre present, especialment en casos on els tumors mostren resistència a les teràpies convencionals[1][2]. La recerca ha donat lloc a l’aparició dels inhibidors de checkpoint immunològic, els quals han canviat radicalment el tractament de diverses formes de càncer, proporcionant noves esperances a pacients que anteriorment tenien limitades opcions terapèutiques[3].
Com funcionen els inhibidors de checkpoints immunològics?
Els inhibidors de checkpoints immunològics representen una revolució en el camp del tractament del càncer. Aquests fàrmacs actuen com a desbloquejadors del sistema immune, permetent que el propi cos del pacient lluiti més eficaçment contra les cèl·lules tumorals. El sistema immune del cos té una sèrie de checkpoints o punts de control que ajuden a regular la resposta immunitària. Desafortunadament, els tumors sovint aprofiten aquests checkpoints per a eludir la detecció del sistema immune. Els inhibidors de checkpoints, però, interfereixen amb aquests mecanismes de control, permetent que el sistema immune identifiqui i ataqui les cèl·lules canceroses amb major eficàcia.
Aplicacions dels inhibidors checkpoints immunològics
Aquests inhibidors, incloent els anticossos contra PD-1, PD-L1 i CTLA-4, han han transformat l’estratègia de tractament al desbloquejar el sistema immunològic, permetent a les cèl·lules T reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses amb una eficàcia sense precedents[4][5]. Aquest mecanisme d’acció representa un canvi paradigmàtic, no només pel que fa al tractament sinó també en la comprensió de la interacció entre el sistema immune i el càncer[6]. L’efectivitat d’aquests tractaments en el melanoma avançat, càncer de pulmó, carcinoma renal i, particularment, en tumors que presenten un nombre significatiu de mutacions genètiques o resposta immune activa ha estat ben documentada, millorant de manera significativa la supervivència i la qualitat de vida dels pacients[7].
No obstant això, l’empoderament del sistema immunològic a través dels inhibidors de Checkpoint pot desenvolupar diversos efectes secundaris que estaran relacionats amb la inflamació provocada pel propi sistema immunitari parcialment sense frens. La gamma d’aquests pot variar significativament, des de cansament i erupcions cutànies fins a situacions potencialment perilloses com la pneumonitis o colitis. La detecció i el maneig precoç d’aquests efectes secundaris són crucials per assegurar el benestar del pacient i la continuïtat del tractament, evidenciant la necessitat d’un enfocament terapèutic ben coordinat i una col·laboració estreta entre diferents especialitats mèdiques[8][9].
Davant la prevalença d’efectes secundaris, especialment relacionats amb la pell com la xerosi i el prurit, s’ha reconegut la necessitat d’investigar més a fons. Això inclou l’avaluació de diferents productes d’higiene i hidratació per determinar quines formules poden proporcionar el major alleujament i protecció per a la pell afectada. Aquesta línia d’investigació és vital per desenvolupar guies de maneig que millorin significativament la qualitat de vida dels pacients en tractament amb inhibidors de Checkpoint. I per aquest motiu vam crear a la nostra unitat un assaig clínic liderat per les infermeres per esbrinar quin tipus de productes són més adients per aquests pacients.
La importància del paper de la infermera oncològica
L’increment en l’ús d’aquests nous fàrmacs també posa de relleu el paper insubstituïble de la infermera oncològica dins de l’equip d’atenció al càncer. Les infermeres proporcionen un suport educatiu, emocional i pràctic essencial, facilitant la gestió dels efectes secundaris i assegurant que els pacients i les seves famílies comprenguin els seus tractaments. Aquestes professionals són fonamentals en el monitoratge continu dels pacients, identificant ràpidament qualsevol problema que pugui sorgir i actuant com a enllaç clau entre el pacient i l’equip de tractament[9].
En resum, la introducció dels inhibidors de Checkpoint immunològics ha estat un avenç considerable en el tractament del càncer, oferint alternatives on abans n’hi havien poques. Tanmateix, l’èxit d’aquests tractaments depèn de la comprensió profunda de la seva complexitat i del maneig adequat dels efectes secundaris, ressaltant la importància d’un enfocament d’atenció integral i personalitzada. Així, mentre continuem explorant aquest nou terreny, l’objectiu roman clar: millorar la vida dels pacients amb càncer a través de la innovació, la recerca i una atenció comprensiva i coordinada.
Jorgina Serra López
Infermera de Pràctica Avançada en Immunoteràpia del Càncer al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Vocal de la SEEO (Sociedad Española de Enfermería Oncológica)
1. Ribas A, Wolchok JD. Cancer immunotherapy using checkpoint blockade. Science. 2018;359(6382):1350-1355.
2. Postow MA, Callahan MK, Wolchok JD. Immune Checkpoint Blockade in Cancer Therapy. Journal of Clinical Oncology. 2015 Jun 10;33(17):1974-1982.
3. Topalian SL, Drake CG, Pardoll DM. Immune checkpoint blockade: a common denominator approach to cancer therapy. Cancer Cell. 2015 Apr 13;27(4):450-461.
4. Pardoll DM. The blockade of immune checkpoints in cancer immunotherapy. Nat Rev Cancer. 2012 Mar 22;12(4):252-264.
5. Weber JS, D’Angelo SP, Minor D, et al. Nivolumab versus chemotherapy in patients with advanced melanoma who progressed after anti-CTLA-4 treatment (CheckMate 037): a randomised, controlled, open-label, phase 3 trial. Lancet Oncol. 2015 Apr;16(4):375-384.
6. Hodi FS, O’Day SJ, McDermott DF, et al. Improved survival with ipilimumab in patients with metastatic melanoma. N Engl J Med. 2010 Aug 19;363(8):711-723.
7. Schadendorf D, Hodi FS, Robert C, et al. Pooled Analysis of Long-term Survival Data From Phase II and Phase III Trials of Ipilimumab in Unresectable or Metastatic Melanoma. J Clin Oncol. 2015 Jun 10;33(17):1889-1894.
8. Brahmer JR, Tykodi SS, Chow LQ, et al. Safety and activity of anti–PD-L1 antibody in patients with advanced cancer. N Engl J Med. 2012 Jun 28;366(26):2455-2465.
9. Sharpe AH, Pauken KE. The diverse functions of the PD1 inhibitory pathway. Nat Rev Immunol. 2018 Jan;18(3):153-167.