El fàrmac regorafenib perllonga la supervivència de manera significativa en persones amb càncer de fetge que no responen a altres tractaments, segons un estudi internacional liderat per l’hospital Clínic. L’estudi, que suposa el primer avanç contra aquest tipus de tumor des de l’any 2007, és el resultat més destacat del Congrés Mundial de Càncer Gastrointestinal que se celebra aquesta setmana a Barcelona.
El regorafenib ja està aprovat a Europa per al tractament del càncer colorectal i d’un càncer poc freqüent anomenat GIST, de manera que “la seva aprovació pel càncer de fetge hauria de ser ràpida”, declara Jordi Bruix, director del Barcelona Clinic Liver Cancer, que ha dirigit l’estudi. De cara al futur, “els nous resultats obren la via a més avenços, per exemple combinant fàrmacs; el previsible és que no calgui esperar una altra dècada per al proper salt qualitatiu “.
Amb 800.000 morts a l’any al món, el càncer de fetge és el segon en mortalitat a escala global, superat únicament pel de pulmó, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. A Catalunya és el sisè del rànquing, amb 900 morts a l’any, segons dades del departament de Salut.
Malgrat la magnitud del problema, fins al 2007 no existia cap tractament específic contra el càncer de fetge. Va ser llavors quan l’equip del Clínic va demostrar que el fàrmac sorafenib és eficaç i segur contra aquest tipus de càncer. Però en els últims nou anys tots els intents per millorar el tractament han fracassat, de manera que els pacients que deixaven de respondre al sorafenib es quedaven sense opcions.
Aquests són els pacients en els quals s’ha assajat el nou fàrmac. En l’estudi han participat 152 hospitals de 21 països. Segons els resultats presentats per Bruix, el temps mitjà que la malaltia es manté sota control, sense progressar, es duplica. El temps mitjà de supervivència augmenta un 36%.
El regorafenib no és un tractament curatiu, però “tenim casos de supervivències llargues”, declara Bruix. “Hi ha pacients que, després de rebre primer sorafenib i després regorafenib, sobreviuen més de tres anys després del diagnòstic”.
A diferència d’altres fàrmacs que actuen sobre una molècula concreta, “l’regorafenib és una perdigonada”, explica l’hepatòleg. Actua sobre múltiples molècules que estan relacionades amb la capacitat del tumor de formar els seus propis vasos sanguinis, amb la multiplicació de les cèl·lules i amb el microambient del tumor.
Els metges no saben quina d’aquestes accions és més responsable de la seva eficàcia. “No és un fàrmac net, però és eficaç i té un bon perfil de seguretat”, assenyala Bruix. Properes investigacions, afegeix, hauran d’aclarir a què es deu l’eficàcia del fàrmac, el que “ens guiarà de cara a combinar-ho amb altres tractaments”.