Europa s’enfronta al desafiament d’una població que mor per malalties evitables.
Sembla un suïcidi a càmera lenta. El 24% dels espanyols majors de 15 anys fuma, tot i la presència en els paquets de horroroses fotografies de tumors de coll i alertes que fumar mata.
El tabac assassina a 166 homes i 40 dones cada dia només a Espanya, sobretot per tumors de tràquea, de bronquis i de pulmó i per malaltia pulmonar obstructiva crònica. L’enverinament amb fum absorbeix fins a un 15% de la despesa sanitària. Però la gent segueix fumant. Les vendes van pujar l’any passat per primera vegada en cinc anys.
“Les malalties cròniques són responsables del 87% de les morts que es produeixen a la UE. Moltes d’elles són prevenibles i estan vinculades a quatre factors de risc comuns: tabac, abús de l’alcohol, alimentació i falta d’activitat física “, alerta la Comissió Europea.
A l’Àfrica, la majoria de les malalties mortals són transmissibles, provocades per virus, bacteris i paràsits, com la sida i la malària. A Europa, és fumar, beure massa, ingerir menjar escombraries i no fer exercici el que està matant als ciutadans. Són malalties cròniques no transmissibles, com el càncer, la diabetis i les malalties cardiovasculars i de les vies respiratòries. És un suïcidi?
Les autoritats europees estan desbordades pel desafiament. D’una banda, els ciutadans tenen dret a rebre serveis públics de qualitat, com l’assistència sanitària. De l’altra, hi ha la responsabilitat individual de matar-se a un mateix, moltes vegades sabent. No fumar, evitar l’abús de l’alcohol, menysprear el menjar escombraries i fer mitja hora d’exercici al dia podria prevenir el 80% dels nous casos de malalties cardiovasculars, infarts cerebrals i diabetis tipus 2, segons l’Organització Mundial de la Salut. Així de fàcil.
“¿Han de ser els ciutadans empesos o forçats cap a certs canvis en estils de vida per reduir les malalties cròniques?”, Es pregunta l’Atomium – Institut Europeu per a la Ciència, els Mitjans de Comunicació i la Democràcia (EISMD), una xarxa d’organitzacions que inclou a 25 prestigioses universitats europees, grans empreses com Google i Bayer i 16 mitjans de comunicació, com eL PAÍS i el Frankfurter Allgemeine.
El EISMD ha llançat una iniciativa, amb suport de la UE, per consultar als ciutadans europeus la seva postura davant el repte de les malalties cròniques. “¿L’accés a la cura de la salut gratuït li ha de donar a tots, independentment de les seves eleccions en estils de vida?” És una de les preguntes de la macroenquesta. En altres paraules: ¿Han de tenir accés a la sanitat gratuïta els fumadors, els obesos i els bevedors?
El mateix EISMD sap que la simple idea és polèmica. “És autoritari promoure estils de vida saludables? O un govern que no ho faci és culpable per negligència? “, Es pregunta. Els experts i pacients assenyalen el camí: penalitzar els productes nocius com ja es fa amb el tabac, garantir l’accés als aliments sans i involucrar els ciutadans en els hàbits saludables amb molta més i millor informació.
“Des de la salut pública intentem no culpabilitzar les persones, perquè apel·lar al fet que tenen llibertat d’elecció és fals. Hi ha un vector molt important, que és la indústria: la pressió que fan mitjançant la publicitat “, exposa Esteve Fernández, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia.
“Les malalties cròniques són un problema de tots. Necessitem més informació i més formació per a la ciutadania. Hi ha un desconeixement de les greus conseqüències de determinats hàbits “, opina Tomàs Castell, president de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, que defensa a més de 10 milions de persones a Espanya a través de 23 grups independents. La plataforma ha presentat als partits políticosuna proposta per elaborar una Llei de Protecció de la Situació de Cronicitat.
“Trobem a faltar més normativa. Per exemple, que es prohibeixin anuncis de productes que sabem que són nocius, com els refrescos amb quantitats ingents de sucre o el menjar preparat amb greixos. Si es permet la publicitat, que s’adverteixi que el seu consum continuat és dolent per a la salut “, explica Castillo.
Un altre exemple del paper cada vegada més actiu dels ciutadans és l’Acadèmia Europea de Pacients (EUPATI), una iniciativa continental que intenta formar els pacients perquè contribueixin a la investigació i el desenvolupament de fàrmacs. “No em sembla malament que cada vegada que vas a l’hospital et donin una factura simbòlica per conscienciar de quant costa l’atenció sanitària”, sosté la economista Núria Zúñiga, vicepresidenta de l’Associació Madrilenya de Lupus i integrant de EUPATI.
“No es pot jutjar a totes les persones amb un mateix raser. Hi ha pacients de lupus [un trastorn en el qual les defenses de l’organisme ataquen els teixits sans] que no poden fer exercici. No té sentit que a sobre paguen més per no portar un estil de vida saludable “, rasa Zúñiga.