La troballa, que es publica aquest mes de setembre a la revista Gastroenterology, s’ha realitzat gràcies a l’aplicació de tècniques de seqüenciació massiva en paral·lel per estudiar la part codificant del genoma.
Investigadors del grup del programa
de Càncer Hereditari de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (ICO-IDIBELL) liderats per Laura Valle han identificat mutacions causants de càncer colorectal hereditari en el gen FAN1. La troballa, que es publica aquest mes de setembre a la revista Gastroenterology, s’ha realitzat gràcies a l’aplicació de tècniques de seqüenciació massiva en paral·lel per estudiar la part codificant del genoma
L’estudi exhaustiu d’una família, seguit per l’anàlisi del gen en una sèrie de més de 175 famílies d’alt risc i l’estudi funcional de les mutacions identificades, han permès demostrar l’associació causal del gen amb l’agregació de càncer en les famílies portadores de mutació, podent arribar a explicar fins a un 3% de les famílies d’alt risc.
El gen FAN1 codifica una proteïna implicada en la reparació de l’ADN que forma part de la via molecular de l’Anèmia de Fanconi; una via clàssicament associada a la predisposició al càncer de mama. No obstant això, FAN1 presenta unes característiques especials que el diferencien d’altres gens d’aquesta via, interaccionant més amb proteïnes del sistema de reparació de bases d’ADN (en anglès, mismatch repair), els gens, quan estan mutats, causen càncer colorectal hereditari o síndrome de Lynch.
La identificació de les mutacions causants de la predisposició a desenvolupar càncer en determinades famílies ajuda al seu maneig clínic i permet la detecció primerenca i fins i tot la prevenció de determinats tipus de tumors en portadors de la mutació causal. No obstant això, moltes de les famílies d’alt risc no presenten mutacions en els gens coneguts, sent per tant essencial identificar altres gens causants d’aquest risc heretable.
Per desenvolupar aquest estudi, els investigadors del Programa de Càncer Hereditari han comptat amb la col·laboració d’investigadors del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de l’Institut Universitari d’Oncologia del Principat d’Astúries, del grup d’Inestabilitat Genòmica i Reparació del DNA de la Universitat Autònoma de Barcelona del Programa de Biologia Estructural i Biocomputació del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques i d’altres grups de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge i de l’Institut Català d’Oncologia. Així mateix, s’ha comptat amb la participació de diverses unitats i grups de recerca en càncer familiar de tot l’estat.
El treball s’ha publicat al número 1 de setembre de la revista Gastroenterology. La primera autora de l’article, la Dra. Núria Seguí, ha dissenyat la portada d’aquesta edició.