La ‘mosca del vinagre’ permet avançar en investigacions sobre el càncer

La investigació amb Drosophila melanogaster  (la mosca del vinagre) ha revelat les claus d’una biologia compartida amb la humana. A través dels seus cromosomes s’ha averiguat que l’herència genètica es transmet als fills, o que els raigs-X són cancerígens. Fàcils i barates de criar, les mosques també han permès portar a un altre nivell el coneixement de la divisió cel·lular descontrolada que caracteritza al càncer.

Una 'Drosophila melanogaster', la mosca del vinagre.
Una ‘Drosophila melanogaster’, la mosca del vinagre.

Cayetano González, és investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i un dels organitzadors del congrés “Drosophila com a model del càncer”, que ha reunit 150 experts internacionals en aquest camp. En general, el missatge és que després de dècades sent clau per a la investigació bàsica, la drosophila permet ja investigacions amb aplicacions més directes en la medicina.

Una de les més cridaneres és la de Ross Cagan, que desenvolupa “exèrcits” de mosques avatar per intentar salvar vides humanes. Encara que normalment les mosques no viuen prou com per a desenvolupar tumors, sí que ho fan si se’ls introdueixen els gens humans que promouen la seva aparició. Així es creen insectes transgènics.

Els de Cagan desenvolupen tumors amb entre cinc i 15 mutacions humanes detectades en el pacient. “El que estem veient és que cada avatar reacciona de forma diferent a les drogues, cosa que també es veu en els assaigs clínics [amb pacients]”, explica Cagan. “Un dels nostres objectius és assumir la complexitat del càncer” i per això, “en comptes de trobar què tenen en comú els diferents avatars, el que intentem és desenvolupar cada vegada més”, detalla l’investigador de la Facultat de Medicina Icahn de l’Hospital Mont Sinaí (EUA).

Aquest tipus d’investigació, com totes les presentades aquests dies en el congrés de Barcelona, ​​seria impossible sense la mosca del vinagre. Al laboratori, cada 10 dies sorgeix una nova generació amb milers d’individus, que comparteixen amb els humans un 60% dels seus gens.

Un cop seqüenciat el tumor del pacient, Cagan fa servir un programa informàtic per rastrejar una base de dades amb 1.200 fàrmacs ja aprovats per la FDA, l’Agència del Medicament dels EUA, a la recerca de combinacions de dos o tres compostos. Junts poden tenir l’efecte anticancerigen que no tenen per separat en els pacients. Les encarregades de comprovar-ho són les mosques avatar, de les que es poden obtenir “infinits” espècimens. Fins ara, s’havien usat ratolins com avatars per buscar un fàrmac més adequat al perfil del pacient.

Es tracta d’un projecte “encara molt experimental” que persegueix dos objectius. El primer, crear “exèrcits d’avatars” que representin a centenars o milers de pacients. Per ara va “bastant avançat” i cobreix càncer de còlon, tiroide, mama, pàncrees i pulmó. El segon, començar un assaig clínic per provar els nous còctels de fàrmacs en un reduït grup de malalts.