Un estudi dut a terme per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) ha obert la porta a poder diagnosticar i tractar el càncer amb llum infraroja.
L’estudi, que ha estat publicat a la portada de la revista Chemical Communications, de la Royal Society of Chemistry de Londres, ha estat realitzat pel professor de Química Física de l’IQS Santi Nonell, l’expert en síntesi orgànica Thibault Gallavardin i l’investigador doctorand l’IQS Oriol Planas.
La investigació, desenvolupada pel Laboratori de Fotoquímica d’IQS, ha descobert una nova reacció química en la qual una sonda fluorescent canvia de color quan s’uneix a un anticòs i altres biomolècules d’interès mèdic, així com a un ampli ventall de nanopartícules.
Segons ha informat l’IQS, universitat científica dels jesuïtes, el marcatge d’anticossos, biomolècules i nanopartícules amb sondes fluorescents és una tècnica que s’utilitza en assaigs clínics i en diagnòstic per imatge.
Recentment també es comença a utilitzar per guiar intervencions quirúrgiques en temps real, però un dels problemes principals de les sondes actualment disponibles és que la seva emissió es troba a la zona visible de l’espectre, i es solapa amb la autofluorescència pròpia dels teixits biològics.
No obstant això, les sondes fluorogèniques desenvolupades a l’IQS resolen aquest problema gràcies al fet que el canvi de color permet diferenciar les sondes unides a l’anticòs de les que es puguin haver separat.
D’altra banda, la seva emissió es produeix a la zona de l’infraroig proper, un fet que omple un buit actualment existent en aquesta zona de l’espectre.
A més de les seves propietats fluorescents, les sondes unides a l’anticòs poden ser activades amb llum per generar formes reactives d’oxigen i induir la mort de les cèl·lules amfitriones amb alta selectivitat i eficàcia, ha explicat l’IQS. “Aquesta doble vessant diagnòstica i terapèutica els confereix un elevat potencial com a agents teranòstics per fotoimmunoteràpia”, han assenyalat els investigadors.