Un estudi internacional, en el qual ha participat un equip de científics de l’Hospital del Mar de Barcelona, ha posat en relleu que l’ordre en què tenen lloc les mutacions genètiques influeix decisivament en l’evolució, la biologia i el tractament dels càncers sanguinis i altres malalties hematològiques.
L’estudi, liderat per la Universitat de Cambridge i publicat per la revista The New England Journal of Medicine, s’ha centrat en les neoplàsies mieloproliferatives, que són malalties hematològiques cròniques en què la medul·la òssia produeix un excés de glòbuls vermells, plaquetes o glòbuls blancs.
Aquesta alteració provoca una tendència a la trombosi, hemorràgies i pot evolucionar cap a leucèmia aguda. El treball internacional ha identificat les implicacions que l’ordre de les mutacions genètiques té en la biologia d’un tipus de càncer de la sang, encara que també podrien tenir relació amb altres tipus de càncers hematològics.
Carles Besses, cap d’Hematologia de l’Hospital del Mar i del grup de recerca clínica en neoplàsies hematològiques de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i Beatriz Bellosillo, cap de secció de biologia molecular d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar i investigadora del càncer de l’IMIM, han estat els únics investigadors d’un centre català que han participat en aquest estudi internacional. Segons ha explicat Besses, els diferents tipus de càncers són resultat de l’acumulació de mutacions genètiques somàtiques, que no passen a la descendència ni s’hereten.
Aquestes malalties es relacionen amb un defecte genètic que provoca que una proteïna estigui constantment activada donant lloc a un creixement incontrolat de les cèl·lules de la sang.
En concret, l’estudi s’ha centrat en les mutacions en els gens Januskinase 2 (JAK2) i TET2, ja que mutacions en ambdós gens estan presents en aproximadament el 10% dels pacients amb neoplàsies mieloproliferatives. Els investigadors van analitzar mostres de sang de pacients per identificar mutacions en els esmentats gens i seqüenciar les colònies de cèl·lules hematopoètiques, les cèl·lules mare que originen les cèl·lules sanguínies, d’aquells pacients que tenien mutacions en els dos gens per determinar l’ordre en què tenien lloc les mutacions.
Finalment, els investigadors van aïllar les colònies segons l’ordre de les mutacions per veure in vitro les implicacions que aquest ordre té en l’evolució del tumor. Els resultats de l’estudi van mostrar que mutacions en TET2 o JAK2 poden ocórrer en primer lloc en els tres subtipus de neoplàsies mieloproliferatives, però la biologia del tumor i els efectes clínics eren diferents segons quina de les mutacions passava primer. Així, segons l’estudi, l’ordre en què els gens TET2 i JAK2 s’adquireixen marquen la biologia del tumor i quines mutacions posteriors tenen lloc i, per tant, influeixen en la patogènesi de la malaltia.