Un grup d’investigadors de la Universitat de Stanford (EUA) ha aconseguit transformar cèl·lules d’un càncer de la sang en inofensius glòbuls blancs, les defenses del nostre organisme.
Font: L’investigador Ravi Majeti, de la Universitat de Stanford (EE UU) / U. STANFORD
L’avanç s’ha aconseguit gairebé per casualitat. Els científics havien aïllat el laboratori de cèl·lules canceroses d’un pacient amb leucèmia limfoblàstica de cèl·lules B precursores, un tipus de leucèmia agressiva que provoca una multiplicació de glòbuls blancs immadurs, i per tant inútils, en la medul·la òssia de l’interior dels ossos i a la sang.
Com si es tractés d’una piscina de piranyes en un zoològic, els investigadors, dirigits pel metge Ravi Majeti, llançaven a les cèl·lules canceroses tot tipus de nutrients per intentar mantenir-les amb vida i poder estudiar-les. Fins que un dels seus joves investigadors, Scott McClellan, es va adonar que les cèl·lules nocives s’estaven convertint en inofensius macròfags, unes cèl·lules defensives capaces d’engolir i fer desaparèixer microbis nocius i fins i tot cèl·lules canceroses.
Un cop identificada la causa de la metamorfosi -un còctel de proteïnes que s’enganxen a determinades seqüències d’ADN- els científics van observar que les noves cèl·lules, tot i conservar algunes característiques dels seus pares cancerosos, no eren capaces de desencadenar la malaltia en ratolins modificats genèticament per no tenir defenses. Per als autors, reprogramar les cèl·lules tumorals per convertir-les en glòbuls blancs “pot representar una nova estratègia terapèutica”, segons publiquen a la revista científica PNAS.
Els autors busquen ara un fàrmac que repliqui l’efecte observat en el laboratori. En realitat, com admet l’equip de Stanford, el mètode no és completament nou, sinó que es recolza en estudis publicats des de 2004 per l’investigador Thomas Graf, primer a l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York (EUA) i en els últims anys al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.
Graf, segons explica ell mateix, no ha estudiat cèl·lules canceroses preses directament de pacients, sinó línies cel·lulars, cultius de cèl·lules multiplicades una i altra vegada en laboratori a partir d’una mostra original.
“L’ideal ara seria trobar una substància química que acceleri aquesta transformació que ja passa espontàniament”, explica l’investigador. La seva institució, el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, va arribar a patentar el mètode, però va deixar de pagar la patent després d’un any sense èxit en la seva recerca d’un fàrmac que aconseguís aquests efectes, detalla Graf. “Provem 6.000 compostos i no trobem res prou potent”. Ara són els investigadors de Stanford els qui busquen aquesta substància química. Només faltaria el fàrmac i comprovar que funciona en pacients humans.